SI FORA O FÓS

SI FORA O FÓS


Si fora pescador
et nuaria paraules
teixiria una xarxa
per atrapar-te entre frases;
si tingues el valor
de sintonitzar nostra mirada,
seria el trobador
de la més bonica balada.

Si fora poeta
et versificaria l’ànima.
Si fos poeta?
però, ...no és així,
només sóc un somiador
i els somnis no parlen.

Espock.-

LA NIT

LA NIT

Avui la nit ha dormit amb mi,
no ha volgut deixar-me sol,
(també ha degut perdre l'avia)
amb la llum d'una rosa
ha crescut una espina daurada.

L'angoixa m'ha atrapat
dins un cel negre, que no acaba.
Avui ha estat la foscor
qui m'ha explicat contes de fades,
qui m'ha acotxat en el llit
i m'ha donat la besada.

Per no ser hoste d'un somni equivocat
no vull tancar els ulls,
(tan sols el pensament per ella)
doncs com tot, avanç que jo
també ha volgut fer-ho l’avia .

Espock

CINC POMETES

CINC POMETES

Un cop nostra coneixença
en torna letargia dels somnis blaus,
l’efecte de les paraules
emmetzina pomes amb el propi vici;
fan flaire, apeteix i mosseguem.

Espock

CANDELA

CANDELA


Acluca els ulls, "candeleta"
hem d’estar a les fosques
si volem fer brillar els somnis;
massa maca es la teva ombra
per esberlar-la amb un sol.

Acluca els ulls, llumeneta,
no té espera l’abraç del llit.
La lluentor, egoista,
no deixarà omplir l’atmosfera
del el teu respirar adormit.

I no s’adormiran els núvols,
no s’adormirà la pluja,
no s’adormirà la lluna,
no s’adormirà la nit.


Espock.-

LA SOGA D’EN JEPET

Es diu del començar de les coses per ser acabades;
la fi doncs n’és, per ella mateixa un principi.

LA SOGA D’EN JEPET

No porta cap soga a la mà
només l’uneix a la vida
la foscor arrossegada d’una figura
de molla de carn
amb el puny fred
de no estrènyer.
Del poc parlar,
el llavi morat.

Calça la lentitud d’un sender
on cada matoll
li mossega l’ombra;
molt de pressa, i, fuig el dia
- queixalada d’espí mòrbid -
per tornar a començar.

Massa humà n’és per morir
i prou difunt per a viure.

Espock

PROPIETARI

PROPIETARI


Sóc propietari de la brisa perduda
reflux per les ales
d’un abegot de paper.

Crossa pel nom
color de cendra,
gemec signat
d’un certificat de pobresa
pigat de taques salades.

Regent d’un somni aliè i ocult
despert, caduc, ...fet malbé.
Guardià del etern present
del no saber oblidar
deixar de estimar.

Sóc titular d’un amor vençut
de qui tu n’ets causa.


Espock.-

FLOR D'ESTIU

FLOR D'ESTIU

Ets la flor que fa l'estiu,
Jo sóc el test que t'empara,
banyant el cos, abraçan-te,
éssent mar de ta mirada.

Comprens l'olor d'una nit,
Tot just mai perfumada,
color del crisol d'un desig
una dolçor que m'amarga;
eterna musa d'un capritx,
del so d'onades de tarda;
per tu lleva l'horitzó
d'on creix cada dia l'alba.

Té el teu cor, color de mel
i els pètals són blanques ales
per fer volar imaginacions,
espill d'estrelles rajades.

I ta tija és amarada,
del meu verd de l'esperança.
Ets ja la flor que fa l'estiu,
si tu flor, n’ets Margalida,
i l'estiu teu, sóc encara.

Espock.-

THAI CHI

THAI CHI

Sento el batec de l'anima
i m’empleno de cel
escoltat pel remor del silenci
moll de gotes de blauvert,
contornejo l’esperit
m’empasso el somriure
palpant les formes de pau
fluides dins la brisa,
perfilat per fines línies d'inspiració.

Se’m fa el volar habitual;
i abocat per la vida
cap la xarxa del destí,
rellisco en caiguda lliure
amb el món per pedrís
allunyant-se avall.

Fins em prengui l’inconscient
o el meu cos esdevingui
el tossut entorn
d’un equilibri en serenor.

Espock

LA DOBLE POSADA

LA DOBLE POSADA


Hi ha una posada al camí,
trenca el pas a la devesa
pregunteu per la mestressa,
(digues-li de part de mi)

Un got tot just buit de vi
on crema una llàntia encesa,
l’esperit de placidesa
no va voler-me seguir.

A parells ses armes blanques
em van ser ferida i mort,

a temps fet de tendres branques

dues hores, mala sort!.
Dos ulls amb perles estanques
no em lliuraren llur tresor.

Espock

FE DE VIDA

FE DE VIDA


Justificant reclamo de la mort
per sapiguer el perquè em vol aquest mal
si jo no li he fet res i tot es casual
quin dèbit m’obligà a patir tal sort?

Penso uhm!, ...pot ser m’estigui fent la cort?
em voldria matar per ser immortal?
si és aquesta intenció, serà trivial
l’estat i el lloc on fer-li de consort.

Ni un sol floc de cabell inanimat,
l’hi interesso sencer, no en vol un tros
ni un abraç per saciar un enamorat.

si ho fa directament, no és pel meu cos
serà, (el tinc doncs bastant atrotinat),
pel bes que faig amb l’ull totalment clos.


Espock

AIGUA DE VAPOR

AIGUA DE VAPOR
(crònica d’una infidelitat)


M’atrau allò no et puc obtenir
però guarda’t del cor el tros més humà
doncs si mai ens arribéssim a estimar
del nostre amor no espigarà l’avenir.

Per tu vull tastar des del gust a verí
als ardents secrets d’engavanyada malesa,
el sabor de trèmula brasa encesa
cremant tan dins com fora de mi.

Sóc coneixedor del fruit del arbre,

- salada polpa -
de la coïssor del no poder-se’n reprimir,
del mig petó salivat amb pressa dolça
abans l’eclipsi el malestar diví

de saber-nos aigua freda
mentre en som el vapor
causat per la flama
de la propietat del sentir.


Espock

ANUNTIS (anuncis)

ANUNTIS (anuncis)

Mitja taronja sens mixt cor,
ara en naturalesa morta,
es relacionaria amb canell i espremedora
per fer de l’amor suïcidi.

Got en sec, abandonat i solitari
cerca ampolla
o recipient ben ple
on abocar la buidor.

Cos amb extraviat pols
agrairia pista o raó
del perquè i per on marxà
i quin camí prengué l’ànima.

Necessito un sentiment digne
per suturar-lo al meu,
un punxo de passió
i sis punts de delit.

Ajudo a embolicar i desembolicar
ho permuto per:
voluntat de no esquinçar
i dos llavis per al llaç.

Espock.-

CAMI

CAMÍ

El camí em transporta a tu,
cert com ho és una balada,
tros del pentagrama en nu
per on dansa ma xiulada.

El farcit sota el despull,
ho es tant de melmelada,
supurant-te riba d’ ull
en fa dolça ta mirada.

Essent flor d'aquest jardí,
com ho ets de matinada,
a cada somriure per mi
esclatà una gota rosada.

El camí em transporta a vos
sé és de pujada i baixada.
Però no hi ha un camí tortuós,
si a la fi hi ets trobada.


Espock

EQUÍVOCS

EQUÍVOCS


S'equivoca el roig tintant la rosa?
o la lluna posant-se als teus llavis?
no, no vàrem equivocar-nos;
difícil és enganyar un cor
amb la mentida de dues ánimes.


Espock.-

LLETRES DISPERSES

LLETRES DISPERSES


Fora la a per dir adéu
tancà l’ema una motxilla
la o i erra per a fer meu
la fi al dol d’una partida.


Espock

MÉS ENLLÀ DE DILLUNS

MÉS ENLLÀ DE DILLUNS


Demà no farà un dia qualsevol
serà avenc amb passarel·la
temperatura per funàmbuls del res,
tap pel pas del minut
o plugim per esmunyir cap un son perpetuo.

De la memòria viatgera,
sobreeixirà, inconscient,
per dessobre,
l’imprecís d’un tros teu
desordenant-me la coherència.

Divendres acabaré d’emplenar
aquest enganxós sarró
- si algun cop me’n surto -
Sempre em queda un racó ple de buit,
(deglutit pel pragmatisme de la inèrcia)
me’l dóna l‘auto remei
per a defalliments no concrets.

Massa ràpid finalitza tot,
i els dilluns no acaben mai!


Espock

2n. PREMI

Estic molt i molt content, m'han concedit el segon premi per "Soneti al vent d'Olesa" us vull fer particips d'aquesta alegria compartint-la amb vosaltres.


Joan.-

ORACIÓ PER UN EPITAFI D'OSSOS

ORACIÓ PER UN EPITAFI D’OSSOS


Esguard per a qui no pot veure
ombres arrebossades amb pell,
pastura per un ramat de flors,
pètals lloant insensibilitats
i cendres, moltes cendres!.

Ombres arrebossades amb pell
noms fossilitzats sobre l’estèril,
esqueles descrites als ulls
tal llàgrimes del plor d’un cep,
negres, tan negres!

Noms fossilitzats sobre l’estèril,
minuts condemnats a ser dies sencers.
Llàstima d’un cos enterrat d’aire!
respirant a cada gra de pols
gramulls de veu, massa veus!

Minuts condemnats a ser dies sencers
paraules fetes amb poques lletres!
No encenguis la llum
on manca carn per ser matèria.
Divendres, cada dia és divendres!.


Espock

ESTUPENDA VIDA

ESTUPENDA VIDA

Diuen n’és un bassal surat de fàstic
però la trobo, altrament, molt divertida
faig de la situació més pervertida
tot una paradoxa, és tant fantàstic!

La diuen en tensió tal un elàstic
encara que per mi, gens avorrida
pot ser es el fet de prendre-me-la fluida,
m’esdevé com joguina fos de plàstic.

N’arriba a ser, la vida, de bonica!
Un llavi porta el plor l’altre un somriure
les llàgrimes, pels ulls en son carícia.

Guaitada amb vista gran i també xica,
tractar de sortejar per saber viure
fa de mi home segur. Certament vicia!

Espock

PENSAMENTS PER COLOMA

PENSAMENTS PER COLOMA


Al bell mig del Parc del Plor
junt un colomar en oblit,
el meu jardí amb pensaments,
on neix cada dia una flor
per Coloma m’ha fugit.

espock.-

BELXITE

BELXITE

Fressa, al primer pas,
un desolat purgatori,
tot seguit xiscla l’aire,
m’endinsa un carreró estret
prim, per no perdrem entre ànimes.

Les finestres obren ulls
sobre l’esglai de ses portes,
i parets amb la condemna
a suportar un cel capitell;
sostre pel ferit galliner
ple de galls ferrats,
les goles ja no els hi canten
direccions ni hores.

D’esquena soledat,
torna a refredar la runa
del braser d’una mirada.
La llum, a cada ombra
en fa mantellines de dol
i del silenci soroll
d’una sèquia d’aigua.

Quins pecats haurà comès
per merèixer tal flassada?
sols el vent, nen juganer
espanta fulles invictes;
no queden coloms ni infants
sobre rajoles trencades.

Espock

TARDOR DRAGONIANA

TARDOR DRAGONIANA

Els arbres ploren l’estiu
mullen de fulles el terra
són llàgrimes de qui aferra
arrel a vida i sobreviu.

Gotes caigudes del niu
per l’aire frisant de la serra,
escampa udol amb sa gerra
però d’elles res se n’en diu.

El temps té el mal de l’hivern
contagia febre de gel,
termòmetre pels opacs;

es diria un lloc d’infern
on florit el sòl de pèl
en fa escorça per a dracs.

Espock

QUELCOM EXTRAMUNDÀ

QUELCOM EXTRAMUNDÀ

Qui fos part del petó nat del teu llavi
o bé claror d’un llamp extramundà,
pot ser polsim d’un somni quasi savi,
bé un pam d’afecte emplenant-te la mà.

Qui vaixell, nau de vent, dins ta boqueta,
al balanceig del goig també joiós,
complint la predicció d’un vell profeta
ser tija a la rosa amb l’arrel al cos.

Qui escoltara la vida amb un altra oïda
dins l’ammiòtic remor, frec d’uns bessons;
per a ser fluid, furgar dins la ferida
on soporen, a raig, tendres passions.


Espock

IRREFLEXIÓ

IRREFLEXIÓ


Et desmereixen els flocs de sol,
en fan crepuscle del teu vellut
i ombres a la pròpia veu.
Plecs de transparència
en lloança vers la carn.

El deler es detura a la gola,
reprèn d’empassar el misteriós
coneixement d’uns llavis
sufocats de tebiesa.

Estic xop en ple desmull
dels banys de la teva pell.

Espock

FARCELLS DE SANG

FARCELLS DE SANG

Aixeca viatger, el pas
doncs comets un sacrilegi
l’aire per agermanar veus
es fet d’aquest univers ras,
si folls amb els mals peus
en fan camins per l’heura.

Per sobre hi cantarà groc
i uns vermells fets de roselles;
qui no es atent a aquest lloc
pensa: "un altre, tot ple d’abelles".

Aixeca els dits viatger!
prop dels bells-arbres
moriren braus cavallers
junt llurs donzelles de pena.

Amarga història en farcells de sang
per vos i per a mi n’és dolç,
aquest fruit nat de figuera;
tendre, doncs prové d’elles,
per cada un d’ells,
porten avui mantells
de dol a l’esquena.

Espock

BATEC EN SOLITUD

BATEC EN SOLITUD


Per donar el batec a un àngel
se'm quedà l’esperit el diable.
Sol afino un desconcert,
doncs no puc viure sens cor
ni em deixen morir sense ànima.


Espock

A TEMPS MORT

A TEMPS MORT

Desprès dos estius,

no et coneix-ho, dono compte;

esperaré de llurs primaveres

el manlleu d’un petó,

abans tenir els llavis massa freds
per fruitar flors a les teves galtes.

A temps mort

cal un trencadís als nostres anys

que s’esmicolin els mesos

i cada dia valgui un món.

espock

SONET AMB VIDA

SONET AMB VIDA

No em mola anar vestir amb aquest vers
ni trencat del que sóc per un mal mot
les línies fossilitzen un barrot
en un món claustrofòbic m’han immers!

Sóc molt gran, ja tinc cinc versos, un terç
convindràs mai he estat un carallot
voldria, si m’estimessis del tot
no ser per tu moneda de comerç.

Llengua i llavis s’expressen en cap rima,
sentiment es poesia sense doma,
bufa l’aire sincer, pur i més net.

Pare, si vos tinguéssiu per mi estima
humana fora en vostra mà la ploma;
i jo seria ara un nen, no pas sonet.

espock.-

NOMS DE PEDRA

NOMS DE PEDRA



Te’n recordes dels nostres noms?
pronunciats pel vent grinyolí,
concert per a fulles d’arbre
nates d’un estiu qualsevol.
Ara amb elles, la tardor,
al cim de roques calcinades,
n’ha fet adob per paraules.

Avui ja no tenim cara
som versos adressanats per paper,
vaixell en l’estanc de tinta blava,
d’escaire moll, cridaner
desats a doblecs per l’anima.

Engrunes de lletres
aliment de pupil·les dansaires.

Sota d’aquelles pedres perfila un camí
escrit per dos trobadors
amb lletra d’ambdues petjades.
Recordes els seus noms?


Espock

VERS ELS SENTITS

VERS ELS SENTITS


Estrip de paper,
tinta destenyida;
crits amb massa
veu baixa.

Mutisme,
l’ull rovellat.
inexpressiu a l’emoció,
silenci.

Maneres de lluir
l’individualisme:
provocà so
a l’arracada
de la sordesa.

No escolta
la inconsciència
del mesquí,
sent l'intacte
del sentiment.

Espock.-

GALTA ROVELLADA

GALTA ROVELLADA


T’estimaré per sobreviure deixat,
fet vanitat pintada al teu rebost,
un vermell amb cap altre gosadia
que ser esquitx d’un esberlat batec.

T’estimaré per quedar-me nu
al ras del teu seguit desamor ,
llambregaré el gust a sofriment
del qui es forà a la inconsistència
i necessita alliberar emocions del cos,
per ser quelcom més humà.

Perque la meva avarícia atresori despits,
els ulls restaran tacats pel teu ruixar
l’argent els hi arrabassarà lluentor.

T’estimaré perque m’usurpis
la platja, les onades i l’aigua
em romandrà llavors un clot
per emplenar-lo d’ingenuïtat,
junt a dos glops de veu llunyana,
-no t’enduràs pas el so del record -.

T’estimaré per gaudir d’estar perdut
dins el bosc de fulles del dolor;
desxifrant el color del teu oblit
des del prisma fet amb llum
de jorns sortits cada cop més tard.

Fletxes d’ocells assenyalaran on anirà el teu fugir
quan arribin a la fi de l’horitzó
ambdós preguntarem perquè ho vàrem fer?


Espock.-

INTERACTIU

INTERACTIU


Imaginat ser ombra blanca
causa d’un pensament ennegrit;
consentiries ser-ne l’espurna
per encendre-li la torxa
o il·luminar-lo al teu pit?

Visualitzat brisa dolça,
manxes navegants dels vents;
si estes en vela perduda,
bufaries ta dolçura
per sobre el seu respir?

Ara pensa en un poeta
amb el seu intern afligit;
encara fos una excusa,
voldries ser-ne sa musa
si portés tot això dins?

No comprens el que et vull dir
però has de tenir-ho assumit;
el poema es ja a la fi;
tu el llegeixes, donat compte,
i jo sóc qui te l’ha escrit.

Espock.-

ITERACIÓ ASSONANT

ITERACIÓ ASSONANT

Quanta sorra en un camí?
Quantes hores una vida?
Quants desitjos un sospir?
Quants verbs en eixa poesia?

espock.-

EL VOL DE L’HOME OCELL

EL VOL DE L’HOME OCELL

Vinc d’un vol inemulable pels ocells.
L’invisible, llampega tro fosc
- estridència clàssica del bes -.
Necessito, saps, de tota aquesta litúrgia
per combregar-te, abans tornar a pecar,
caient, novament d’inexperiència en tu.

Torno brut, empastifat de melangia,
ungit amb mel d’eixam de records;
perquè em netegi ta transparència
o el bany d’un cridaner plor
del teu reclam ara sec i mut,
..intern i intens.

He oblidat emprendre volada
amb llastra de poc cor,
però no es feixuc el batec
quan sobre tots dos hi ha el res.

espock.-

LA PLAÇA DE LES FONTS

LA PLAÇA DE LES FONTS No és massa gran, ni molt xica, - per això l’estimo tant - és per ser la més bonica de totes les del voltant; com la mare presurosa amb sa filla de la mà, és tan tendre, tan melosa, tan cofoia d’estar allà!. Guarden voltes i portons un floc de cel enclaustrat. Guarda sota ses cornises un colomar aixoplugat. Guarden rajoles trencades, (per totes les corredisses meves, quan no vaig ser gran) un pacte sens condicions: - ella em vetlla mes petjades, jo, sa empremta dins la sang – Visitant!, si arribes vens i t’atures, besa el glop d’aigua del cairat, la plaça et convida a beure regust a bata de ratlles, vi ranci i pastis fullat mentre, et contaran rondalles set boques, les veus més pures d’Olesa de Montserrat. espock.-

SONETÍ AL VENT D’OLESA

SONETÍ AL VENT D’OLESA

Bufa avall el Puigventós
entre escarxol i olivera,
ja arriba, pren la drecera
pel seu vessant més sumptuós.

S’atura, amagat joiós
entre les ombres de l’era;
descobert, se’n torna enrera
per fer un passeig amorós.

La vila hi posa sa galta,
com la paparota encesa
encomiada el seu agost.

Surant la blava riba alta
ell, li xiula adéu, la besa
i enfila rumb al congost.


Espock.

FILET D'OR

FILET D'OR

Només em queda es color,
robat al cel es seu malva,
es un consol, però no salva
d’es meu oblit traïdor.

Va ésser un beso de verí,
un hola amb regust d'adéu,
es punt per es propi fi
tant de lleuger com a breu.

Només em queda es sabor
regal per aquest record
es llavi, llaç amb coentor
soga feta filet d'or.

Es demés és ara dol,
mort confós de nom i veu
es segell va ésser tot sol
festa closa, si voleu.

espock

COLOR DE FONS

COLOR DE FONS (a Nardy)

Veig l’arc de Sant Martí
nu de color i confús,
a l’arpegi de tes estrofes
l’escolto recitar en blanc.

Goteja la pluja/ lletra en difús,
vol de plomes solitàries
feta emmudida neu de cotó;
fons pel to de tes petjades
camí cap l’alba.

Et cobreix, de mortalla,
el desemparament de l’ahir,
...el teu oblit a la vida;
llosa, coverta pel llibre
escrit de l'estim en el temps.

Amic Nardy,
ets el verb en present
convertit al vers
sobre aquest desdibuix.

espock.-

SÓC LLETRA

SÓC LLETRA (poesia per a no ser recitada)

He apagat l’obscuritat

de la invidència absoluta,

tocant música a l’ombra

d'un sol en major.

*

Puc gaudir de la teva pintura,

retratat en paraules

i transformarme en gelosia,

obligat pel abraç

del plec d’un full groc,

on em veig com esbós

pintat al carbó dels teus ulls.

*

Mot d’un poemari,

ultraviolat per les teves mans

i pensament a raig d’ulleres;

nuesa a la fi,

per ser continuament

el mateix per a tu.


Espock
(a qui em va escriure un poema)

EDELWEISS

EDELWEISS

Em perdo, junt la llum
endinsada cap el no res,
fent encara més profunda de negror
la gola d’un mal son.

...Amb el fred acalorat
arrossegant-me a més,
on em descobreixo
no ser fruit d'edelweiss,
- l'estim de neu a l’hivern -

...En el fàcil camí,
regal embolicat del teu cos
destrenat dels nostres braços,
que té en tu l'arrel
en mi el destí.

No saber per quin orient
matina la meva ombra
em perd,

em perdo.
Em perdones?

Espock.-

A FLOR DELS TEUS ULLS

A FLOR DELS TEUS ULLS

A flor dels teus ulls
és on comença la poesia

sens punt i final.

Aquell cos bronzejat

sobre aigua de lluna;
l’escrit amb la veu
d’enfiladora ingràvida,
nascuda al nostre niu

del cim d'aire,

on ses fulles son les paraules

esdevingudes ales.

Quelcom més nostre que un tu i jo

o un Talió de petons.

espock.-

OBLIT DE FANG

OBLIT DE FANG

Omplir el buit entre néixer i morir,
és talment emplenar un rellotge de sorra
reflexa surant al clar d’un fangar
fet per barreja de granets d’ànima
descompostos d’un passat cos,
i nits d’enfosquida aigua blanca
pels somnis que no han estat.

Adinsat en el fred del vent immòbil
bufador de la flama
de l’aniversari del temps i vida.
"Quan d’inútil m’és el patir,
per acabar sent presa
d’aquest oblit que en diem mort."

espock.-