NÀUFRAG
No s’acaba el meu amor,
no sé pas el perquè
s’extravia vida endins
cap on l’enfonsa el destí
dins ses aigües més braves
...pot ser són fetes de tu
o de temps, si fora mel.
No puc retornar l’enyor a platja
mai he estat pilot ni timó,
no en sé de girar barques
quan l’oceà és qui em pren
o la pesca és sempre a xarxa.
Ja sé perquè no s’ofega l’amor,
no és roc per estar enfonsat
és blanc muntat en valls d’aigua.
És el reflexa de mi,
el més pur d’un nàufrag,
nadant les teves onades.
Espock
