AUCA D’ENTRE CONVERSA
Amable senyoreta de pèl llis:
l’iris n’és ona d’un mar oriünd,
on un somriure curt, rema imprecís
sobre presses d’un despertar profund.
*
N’és solució a un problema capital
orienti’m, - si més no - on cal anar?;
canviem aperitiu per bacanal
per de postres després tornar a esmorzar.
*
Sé, no treballa per amor a l’art
ni en som sospirs compartint paradís
escolti’m però, bellesa, quedi a part
no li demano res més tan concís.
*
Vull doncs, m’expliqui tot el que no diu
quan canten, sap molt bé vostè, les oques
els polls i els ànecs, de queixes ni piu,
de fer el bé d’ocasions en són ben poques;
*
així demano, i no és gaire banal
entengui, em trobo un xic desconcertat
vostè cobra per ser professional
jo, sóc creient en la publicitat.
*
Deixi’m parlar, començo a estar-ne fart
només el blau i el vermell fan el lila
vol fer el favor de mirar la pupil·la,
sinó em podrà mai, prego, escoltar.
*
Té una altra feina o pot ser ocupació?
torno després, potser en millor moment,
sóc massa ingenu? (estic entre-veient)
tinc espera, digui-ho per compassió.
*
Ulls gairebé rodons quasi fogosos
orella dura amb una veu gripal
mans cridaneres, amb dits nerviosos
paraules gust a esbandidor bucal
*
Observo bé té companya o marit,
no se m’enfadi, es poden dir coses
de bon rotllo, sempre sense cap crit
tot –i segons a quins moments no hi gosses.
*
Senyora carn d’uniforme marí
rebenta sa miopia el coloral,
baveja dins la bossa al seu costal,
compresa tal buscant l’aire un dofí.
*
Tan em fot com sigui l’ase i sa passa
si vol beure o no. Hi és per a informar,
no em sigui "freaky" doncs visc a Terrassa
l’últim a dir és "no es sap explicar".
*
Arruga seca abisme d’elefant
amb sota barba de l’indi de gall
ratllo superficial, ben elegant,
tan per dessobre tan com per avall.
*
Estic per sortir, altra volta i entrar
com informàtic a punt d’embogir
estic per mossegar a la jugular
o fugir fins el racó de la fi,
*
Noto un palpitar a la seva parpella
un sac de nervis s’aguanta d’un fil
no vull escolar ressò per l’orella,
mai m’ho perdonaria ser tant vil!
*
Tinc el dolor al genoll, és carregat
del pes de paraules escarransit.
Ve sensació de baixar a un forat
on vostè seu l’esglai dins el seu pit.
*
Desconec qui li ha donat el treball
ni del perquè ens costa rodolar tant
espatlla el dia plàcid i xic frisant.
No hi veig la solució a aquest guirigall!
*
És un xiclet enganxat a la sola
una mosca d’hivern negra de sol
és com un bou amb un mal de gola
jo el patufet amagat dins la col.
*
Arracades amb gust perjudicial,
volia arribar, a aquest fals entès
no cap allà on em porten vostès
per mantenir-me ancorat a un dogal.
*
S’acaba, resto dispost a l’oblit
fins venen ganes de picar l’ullet
amb correcció dono la mà, o un dit
vostè torni a la feina, jo la he fet.
*
Tinc la impressió, no em desitja cap mal
ha estat consistent en aquest combat
qui l’ha perdut? car no ha estat desigual
perquè ningú de tots dos l’ha guanyat.
*
Aquesta llàgrima acaba de caure
és pel seu pòmul roig, gairebé inflat
en altre circumstància, dinosaure
tindria als llavis, un cafè pagat.
Espock
