divendres, de gener 26, 2007

A L’INREVÉS /COMPTE ENRERA


A L’INREVÉS /COMPTE ENRERA
Ara ens toca dir adéu
i no surt el pronunciar-ho
la llengua s’entortolliga.
Per estar malalt de melangia
cal saber no empassar massa
i veure l’entorn tremolós
darrera d’un cristall d’aigua,
- mossegar-se, també fa mal
però ajuda a suportar l’ànima -.
La pluja torna a l’anvers del cel
al peu, de nou la seva empremta;
camina el sol de tarda a matí
tot renunciant a fer migdiada.
De tinta s’emplena el tinter,
de blanc, els fulls amb gargots;
l'arrel del roser escup el vermell,
es dessagna
de roses donades, flors de nit
juntament amb tantes altres rosades.
Les ones, porten el mar cap endins
i sobre elles encara glopeja
l’estigma d’amor dessalat
perdut entre marinades;
desert de la blanca neu,
resta en mi, salina rasa.

Els ocells volen enrere,
em faig menut i petit,
mut, sense escriure paraula.
- Tampoc m’agrada el que veig
ho volia pensar diferent
recordat des d’una altra mirada -

I tornem a començar
et dic hola!
em ve la necessitat d’abraçar-te.
No sé si així també tot acaba.
Espock

dissabte, de gener 20, 2007

CADASCÚ

CADASCÚ



Clavats al bell mig de l’ànima
trossos de cristall d’esguard,
són foscos, coneix-ho el vidre
del vitrall que es va esquinçar.

Ferides les meves galtes
d’esgarrinxades de veu
foren trets cap a la orella,
ressorgiren tots d’arreu.

La font no cicatritza
per la humitat del record,
regalima, brot morat
des del sangtraït del cor.

Ara ambdós a diferent vida,
com vivint en sengles móns,
tot i el pedaç l’un de l’altre
restat dins i ben al fons.


Espock

dimarts, de gener 16, 2007

TEMPS ENRRERA

TEMPS ENRRERA


No hi ha rellotges per temps cap enrera
tot l’ho irresolt es perd dins el passat
resta profund al cau ben amagat
com sigilós aguait d’urpa de fera.

Allí, engolit al fons de la quimera
burxa a grapades un món ofuscat,
forma part del vagó descarrilat
dintre sac d’una via sangonera.

Allí va a parar l’ànima i tristesa
forjant amb cura rails d’una gàbia
tanca de solitud, fred i presó.

Allí on sempre m’acull la immaduresa
desfeta quan aquell moment de ràbia
il·lumina foscor amb solució.


Espock.-

divendres, de gener 12, 2007

GEMMA

GEMMA

Mai he concebut el temps
néixer d’un rellotge d’aigua;
segons regats, gotes de valor;
ni un cor fet parla
al gust d’un sospir clar d’aire,
o un petó d’imprudent destí
amb la gosadia d’il·luminar
qui un dia em va dir pare.

Mai podia figurar els somnis
esclats dins la bombolla
pilosa de brillantor d’argent,
vellut dolç que cobreix,
silenciós, el creixement de la flor
dels nou pètals de febrer.

Mai he imaginat un àngel
perquè t’he vist a tu.

Espock

diumenge, de gener 07, 2007

TERRISSA

TERRISSA

No et moguis,
doncs trontollo davant
la perfecció del plec de roba,
el missatge d’un somriure
n’és article pel deler,
batega un perfum de complicitat
dins el pit de tots dos.
Resta quieta, marbre cuit,
et tornejà la llum.

Espock