dimecres, de novembre 21, 2007

L’ENCONTRE

L’ENCONTRE


Tenim l'encontre pendent
condemnat a ser mentider
es posposa pel dia següent
potser dins el mes proper
o, ben segur, l'any vinent.

Es trobada de no arribar mai
vespre del mati desnonat;
palau endins, al sense espai
on al so d’un llamp anticipat
hi presta servei de lacai.

En fem pes d’obligacions
per al temps cercar-li culpes.
Moments “al goig” d’actuacions
son de pors, de planys i dubtes
per no manllevar condicions.

Mantenir relació amigable
fou la causa del oasi d’engany
tot construït un miratge entranyable,
no esdevindrà realitat, per l’afany
de retràs, i fer-la així perdurable.

Espock.-

dimarts, de novembre 20, 2007

SIVEUSAPARÈIXERLAMORT

SIVEUSAPARÈIXERLAMORT



Si veus aparèixer la mort
digues-li que no he nascut
estic amb mon pare al sot
i, per ma mare, dolgut
no em robarà cap record
si s’emporta la claror
de l’espurna d’un ensurt.

Si veus aparèixer la mort
digues-li que no he viscut
no em dona temps per l’amor
tot allò que hagués volgut
encara deu a ma solitud
el moment de bona sort
d’un dia que no he rebut
un instant el teu calor.
.
.
JoanUbach (Espock)

dilluns, de novembre 19, 2007

LA PARAULA RECOLLIDA

LA PARAULA RECOLLIDA


Del fang recollí una paraula
de nostàlgia embalumada
tota bruta pel dolor.
D’un bassal emplenat per llàgrimes,
el mot que, malmeté un amor.


Espock

dilluns, de novembre 12, 2007

PUC MORIR

PUC MORIR


Puc morir d’anhel.
Solucionar la ignifuga equació del destí
adobant la inèrcia, mentre
empenyit pels vents
em deixi oxidar per la vellesa,
aplanat entre fulls d’història;
per acabar espantall de fúria
entre les corredisses en contra
del món dels records.

O ser, perquè m’has fet.


Espock

dilluns, de novembre 05, 2007

A UNA NOIA GRASA



GRANDESA

De grandesa ve esplendor
no et rendeixis en batalla;
tant t’alberga l’interior,
no podria, per sa talla,
vestir el cor d’un sol petó.


Joan Ubach (Espock.-)

divendres, de novembre 02, 2007

LA BONA ESTRELLA


LA BONA ESTRELLA



Perquè no val la equitat,
va lactar-me el pit buit de llet materna,
pel braç més feble, feia cim cap al coll;
tèxtils i llibres impregnats de la teva suor.

Perquè no valen els valors,
intercanviarem qualificacions
fins cansar-me d’escriure’t deures
tossits al fum del teu tabac.

Perquè no val la justícia
tu acabaràs d’àngel
als arpegis de les robades gràcies
daurades dins un verger;

perquè tot segueixi mal repartit,
un cop gastades les malediccions,
finalitzaré, mal vist, a l’infern,
fent poesia per pagar els teus deutes.



Espock.-