VERS ELS SENTITS

VERS ELS SENTITS


Estrip de paper,
tinta destenyida;
crits amb massa
veu baixa.

Mutisme,
l’ull rovellat.
inexpressiu a l’emoció,
silenci.

Maneres de lluir
l’individualisme:
provocà so
a l’arracada
de la sordesa.

No escolta
la inconsciència
del mesquí,
sent l'intacte
del sentiment.

Espock.-

GALTA ROVELLADA

GALTA ROVELLADA


T’estimaré per sobreviure deixat,
fet vanitat pintada al teu rebost,
un vermell amb cap altre gosadia
que ser esquitx d’un esberlat batec.

T’estimaré per quedar-me nu
al ras del teu seguit desamor ,
llambregaré el gust a sofriment
del qui es forà a la inconsistència
i necessita alliberar emocions del cos,
per ser quelcom més humà.

Perque la meva avarícia atresori despits,
els ulls restaran tacats pel teu ruixar
l’argent els hi arrabassarà lluentor.

T’estimaré perque m’usurpis
la platja, les onades i l’aigua
em romandrà llavors un clot
per emplenar-lo d’ingenuïtat,
junt a dos glops de veu llunyana,
-no t’enduràs pas el so del record -.

T’estimaré per gaudir d’estar perdut
dins el bosc de fulles del dolor;
desxifrant el color del teu oblit
des del prisma fet amb llum
de jorns sortits cada cop més tard.

Fletxes d’ocells assenyalaran on anirà el teu fugir
quan arribin a la fi de l’horitzó
ambdós preguntarem perquè ho vàrem fer?


Espock.-

INTERACTIU

INTERACTIU


Imaginat ser ombra blanca
causa d’un pensament ennegrit;
consentiries ser-ne l’espurna
per encendre-li la torxa
o il·luminar-lo al teu pit?

Visualitzat brisa dolça,
manxes navegants dels vents;
si estes en vela perduda,
bufaries ta dolçura
per sobre el seu respir?

Ara pensa en un poeta
amb el seu intern afligit;
encara fos una excusa,
voldries ser-ne sa musa
si portés tot això dins?

No comprens el que et vull dir
però has de tenir-ho assumit;
el poema es ja a la fi;
tu el llegeixes, donat compte,
i jo sóc qui te l’ha escrit.

Espock.-

ITERACIÓ ASSONANT

ITERACIÓ ASSONANT

Quanta sorra en un camí?
Quantes hores una vida?
Quants desitjos un sospir?
Quants verbs en eixa poesia?

espock.-