MÀGIA DE NIVI

MÀGIA DE NIVI
(POEMA PER A UN NOUNAT)

Flama de la meva torxa,
pupil·la amb la brillantor
del cristall calent acabat de bufar.
Raïm novell, en brotar tan tendre,
esdevingue cep el meu amor materialitzat.

Llum de la meva lluerna,
pedrís d’un estigma humà
blanc del sucre més endolcit,
tornaràs màgica de nivi
tota la llet que et pogués donar.

Mira si n’ets d'abonyegat i lleig
per tots els meus petons,
encara no haver-te’ls donat.
Em sento floc de palla flonja
d’un pessebre fet de l’abraçar.

No em cansa veure focs i mars
mol menys beure’t a tu
xarrupet narcotitzant.
Ets una molla de vida en minúscula
dins el parèntesi de les meves mans.

Joan Ubach (Espock)

CONSTRUIU-ME

CONSTRUIU-ME


Senyora, si voleu reformar-me
no em feu sols de tendresa
doncs no us seria mereixedor
feu-me també roí i de vilesa
- com qualsevol balança
necessito compensació-
sabre portar aquest valor
massa pes, ruc de carrega
amolleu amb els llavis.

Senyora si m'heu de construir
no em feu més sensible
doncs insensat no ho sóc
compensi el meu interior
ompli ma forma buida
amb el raig del seu color
doneu-me l'espai que em falta
per construir sense fons.

Quan conformeu el cor
feu-me’l d'un tros de vos
si m'heu de donar llàgrimes, senyora
siguin del vostre plor



Espock.-

DEL MORIR I EL VIURE

DEL MORIR I EL VIURE


Ja en sé prou de caminar,
però indiqueu-me: on és el camí?
Vull fer rodolar el món sota les meves plantes.

I el coixí on reposa la nit?
Tinc per consumir un sostre de somnis,
tot cremant-los, per il·luminar fosques companyies.

Si em negueu els motius,
les respostes i raons per la vida
contesteu-me al menys: Quan es comença a morir?

Espock

RENÉIXER

RENÉIXER

Avui torno a ser humà
abraçant de nou la vida,
em sento tornat a parir
clenxo les imperfeccions
amb colònia relativa.

Tinc el dret a compartir
l'aire de segona mà
reclamat pel meu somriure
aixoplugant amb l'expiració
levetats enfeblides pel viure.

A consumir les sensacions,
tant d'estimar com de sentir-me
i la part del meu plorar
per dil.luir sensibilitats,
carburant per viatjar,
al vapor de cada dia.

Em preocupa el meu silenci
quan em narcotitzo de gent.
fins i tot Déu em recolza
amb la fe que ja no tinc.

Sé que el difícil de viure
és senzilleza d'estimar,
estabilitzant els batecs
del meu harmonitzat cor.

Avui retorno escoltant
- no ho sabia entendre -
i sanar la miopia
rellegint paraules tendres.

Faig meva la tasca
reconciliant-me amb el món,
ser ingredient i alquimista
barrejant amb tota cura
la fórmula del bon son.

Espock.-

L'EMPREMTA DE NADAL

L’EMPREMTA DE NADAL

Llisca un aire misteriós
aquests dies de Nadal
torna el goig tendre en melós,
cada porta n’és portal,
fins crec sentir-me joiós.

Però és fals, són tot miratges
a punt de fer-se bassal;
embalumat en maquillatges
m’enfronto a un buit abismal
engolit entre reis i patges.

Campanades, picarols
se n’escolten en tot l’any
sal de bronze, cants en pols,
però aquestos sons d’enguany
repiquen ben buits i sols.

Trepitja ferma la neu
l’empremta de fulla darrera
tant en desig ho feu
que quallant la primavera,
el blanc despinta d’arreu.

Tremolen targes de crèdit,
deuen ser del plàstic fred,
ben pensat, no és gaire inèdit
entre els dits d’algun ximplet
quan les fa cruixir de rèdit.

Espock