IRREFLEXIÓ

IRREFLEXIÓ


Et desmereixen els flocs de sol,
en fan crepuscle del teu vellut
i ombres a la pròpia veu.
Plecs de transparència
en lloança vers la carn.

El deler es detura a la gola,
reprèn d’empassar el misteriós
coneixement d’uns llavis
sufocats de tebiesa.

Estic xop en ple desmull
dels banys de la teva pell.

Espock

FARCELLS DE SANG

FARCELLS DE SANG

Aixeca viatger, el pas
doncs comets un sacrilegi
l’aire per agermanar veus
es fet d’aquest univers ras,
si folls amb els mals peus
en fan camins per l’heura.

Per sobre hi cantarà groc
i uns vermells fets de roselles;
qui no es atent a aquest lloc
pensa: "un altre, tot ple d’abelles".

Aixeca els dits viatger!
prop dels bells-arbres
moriren braus cavallers
junt llurs donzelles de pena.

Amarga història en farcells de sang
per vos i per a mi n’és dolç,
aquest fruit nat de figuera;
tendre, doncs prové d’elles,
per cada un d’ells,
porten avui mantells
de dol a l’esquena.

Espock

BATEC EN SOLITUD

BATEC EN SOLITUD


Per donar el batec a un àngel
se'm quedà l’esperit el diable.
Sol afino un desconcert,
doncs no puc viure sens cor
ni em deixen morir sense ànima.


Espock

A TEMPS MORT

A TEMPS MORT

Desprès dos estius,

no et coneix-ho, dono compte;

esperaré de llurs primaveres

el manlleu d’un petó,

abans tenir els llavis massa freds
per fruitar flors a les teves galtes.

A temps mort

cal un trencadís als nostres anys

que s’esmicolin els mesos

i cada dia valgui un món.

espock

SONET AMB VIDA

SONET AMB VIDA

No em mola anar vestir amb aquest vers
ni trencat del que sóc per un mal mot
les línies fossilitzen un barrot
en un món claustrofòbic m’han immers!

Sóc molt gran, ja tinc cinc versos, un terç
convindràs mai he estat un carallot
voldria, si m’estimessis del tot
no ser per tu moneda de comerç.

Llengua i llavis s’expressen en cap rima,
sentiment es poesia sense doma,
bufa l’aire sincer, pur i més net.

Pare, si vos tinguéssiu per mi estima
humana fora en vostra mà la ploma;
i jo seria ara un nen, no pas sonet.

espock.-

NOMS DE PEDRA

NOMS DE PEDRA



Te’n recordes dels nostres noms?
pronunciats pel vent grinyolí,
concert per a fulles d’arbre
nates d’un estiu qualsevol.
Ara amb elles, la tardor,
al cim de roques calcinades,
n’ha fet adob per paraules.

Avui ja no tenim cara
som versos adressanats per paper,
vaixell en l’estanc de tinta blava,
d’escaire moll, cridaner
desats a doblecs per l’anima.

Engrunes de lletres
aliment de pupil·les dansaires.

Sota d’aquelles pedres perfila un camí
escrit per dos trobadors
amb lletra d’ambdues petjades.
Recordes els seus noms?


Espock