QUATRE DE CINC
Amunt!, s’ha d'anar enlaire,
construint rajola humana
entre la terra i el vent,
hem d'abraçar, besant l'aire,
punxant el Déu firmament.
Amunt!, s'ha d'alçar la vista,
el núvol és una cresta
no assolida per ningú,
fem cim, posant l'anxaneta;
de camp base, tots amb tu.
Puja esperit!, pren alçada
veient l'oneig del castell,
batec d'una viva estaca;
de pal, la sàvia en vermell,
senyera, l'estel.lat cel.
Amunt!, llevat de miracles,
desafiant el pes, ben ferms.
Si el pilar es tornés dansa
fora la millor sardana,
que carregada, ...desfem.
espock.-
