CANVIAR EL MÓN

CANVIAR EL MÓN

Vaig voler canviar la vida...
em van dir que no podia:
"tot ha de romandre així
quan siguis gran algun dia"
la solució per callar-me
era fer-me canviar a mi.

Ferm, decidí créixer,
em va costar un munt d’anys;
un cop vist tot des de dalt
...de més amunt
em donaren a entendre
"el millor es ser infant"
Torno a posar-me a la cua,
quan ja em tocava el torn
varen dir que no podia,
...i jo volia canviar el món.

No tinc dret a cap sostre
tots som nats com a indigents
per pagar-me el llit
calen tres plats i de postre
tres somnis per cada nit
però només me’n toca un,
els demano a qui sap on
em diuen que no podia
jo volia canviar el món...

Ara ja adulta la lluita
- els savis, ferits de ser vells -
quan el meu fill em pregunta,
(veien t'el defugir de mi)
amb un nus de veu a boca
penso "ell tampoc podrà"
Però dins meu una rebel·lia,
adormida com en tothom
desperta dient-li "endavant, tira!
ara ens toca canviar el món".

espock.

PÈNDOL

PÈNDOL

Trenta-dos,
trenta-u,
cada any és el pas d'un pèndol.
Només m'en queden trenta,
vint-i-nou...


Espock

A CADA PLEC DEL MEU COR

A CADA PLEC DEL MEU COR

Tinc en mi la teva olor
la llençada amb tendresa
el perfum porta el nom
del vestit de ta nuesa.

Em transporta per els cims
i les valls d’una deessa
entra en mi sense permís
quan m’ofega la tristesa
a cada plec del meu cor.

Espock.-

VOLUNTATS

No penso morir de dia
perquè vull, em mati un somni.
Si assassins són els amors
sies tu doncs qui m'adormi

PASSEJANT EL MAR

PASSEJANT EL MAR


Passejant sa falda el mar
em va prendre les petjades
un rapte no va ser, car
n’eren passes regalades.

Begué un tast d’esperit de mi
enxubant la meva imatge.
Jo, un tram del seu onatge
mentre gaudia el camí.

Tots dos d’entre conversa
amb paraules ben salades
ell junt a mi, i jo viceversa
les mullàvem emblavades.

Passejant sa falda el mar
em va prendre les petjades
haver-les perdut tan fa
totes elles n’eren blaves


Joan Ubach (Espock)

LLOP BLAU

LLOP BLAU



Te cor blau amb gust de sal
li surfeija per la vena
el rebuf d’una sirena,
remolí pel vell cabal.

El mar es el gris bassal
i la tristor qui l’emplena,
líquids de cap altre mena
poden guarir d’aquest mal.

Per orella, un cabrestant
nat pel cop d’una galerna
cursa el silenci a llevant.

El seu dia, una llanterna,
l’il·lumina pendulant
entre laments de quaderna.



Espock.-

GALTERES

GALTERES

He gosat diagnostica’ls-hi galteres
encara em puguin portar a la ruïna
per emular ser metge i medicina
tot dirigint expressions tan rastreres.

I és que em treu massa de pollegueres
el polític que no fa camí ni camina
endormiscat des la primera l’alzina
abonada pels miopics sense ulleres.

Baralleu-se amb tot sentiment i cor
sabeu molt bé que us convé, doncs només
la fi és de no posar-se mai d’acord.

Sóc un home eficaç i compromès
prou sé que el meu vot és el seu tresor
i per a mi son fets els que fan pes.


Joan Ubach (Espock)