dijous, de setembre 21, 2006

BATEC EN SOLITUD

BATEC EN SOLITUD


Per donar el batec a un àngel
se'm quedà l’esperit el diable.
Sol afino un desconcert,
doncs no puc viure sens cor
ni em deixen morir sense ànima.


Espock

3 comentaris:

Violant de Bru ha dit...

Sembla un poema d'amor en el qual ho has donat tot.
Una abraçada.

UB FOOD TRAILERS ha dit...

Crec que tots els esdeveniments de la nostra vida es situen a cada plat d’una imaginaria balança, massa amor comporta una mancança d’altre tipus. He volgut que del fet de donar tant d’aquest amor mitològic esdevingués una destrobada surrealista a partir de treure de context significats i conceptes a les paraules.

Moltes gràcies pel teu comentari Vio. Per cert vaig fer-te un xiuxiueig sobre una de les frases de la web que t’estàs currant i m’hi perdut (amb cara d’alemany), vols creure que no sé pas a quin dels teus blogs l’he posada, es a dir, no li puc seguir la pista, deu ser un comentari que te ganes de jugar a cuit-amagar. En qualsevol cas torno a contar 1, 2, 3,....

Salutacions cordials.

Joan.-

Anònim ha dit...

L'últim comentari que em vas fer va ser "a qui espera una rosa" de blocat, (en els altres blocs mai he vist un comentari teu), alguna cosa sobre un petó de pètal de rosa
que et vaig contestar. A veure si el trobes ara!
Petons!