QUELCOM EXTRAMUNDÀ
Qui fos part del petó nat del teu llavi
o bé claror d’un llamp extramundà,
pot ser polsim d’un somni quasi savi,
bé un pam d’afecte emplenant-te la mà.
Qui vaixell, nau de vent, dins ta boqueta,
al balanceig del goig també joiós,
complint la predicció d’un vell profeta
ser tija a la rosa amb l’arrel al cos.
Qui escoltara la vida amb un altra oïda
dins l’ammiòtic remor, frec d’uns bessons;
per a ser fluid, furgar dins la ferida
on soporen, a raig, tendres passions.
Espock
3 comentaris:
Sóc conscient de que hi han alguns versos que adoleixen de manca d'accent sil·làbic per ser endecasil.labs, Però m'hi permés aquesta falta de rigurositat en aras a la comprensió, i perquè no? m'ha agradat propiament tant la composició del vers que em permeto el luxe de no tocarlo.
espock.-
Sembla un poema amorós cap a una noia però també m'ha semblat cap a una criatura. Que acabes de ser pare d'una nena? (només és la meva interpretació) Una abraçada!
Ja et ben asseguro que amb la parelleta que tinc he cobert be el cupo, jajaja encara que per a mi son una preciositat.
gràcies, un petonarro, ad1
Joan.-
Publica un comentari a l'entrada