NOMS DE PEDRA
Te’n recordes dels nostres noms?
pronunciats pel vent grinyolí,
concert per a fulles d’arbre
nates d’un estiu qualsevol.
Ara amb elles, la tardor,
al cim de roques calcinades,
n’ha fet adob per paraules.
Avui ja no tenim cara
som versos adressanats per paper,
vaixell en l’estanc de tinta blava,
d’escaire moll, cridaner
desats a doblecs per l’anima.
Engrunes de lletres
aliment de pupil·les dansaires.
Sota d’aquelles pedres perfila un camí
escrit per dos trobadors
amb lletra d’ambdues petjades.
Recordes els seus noms?
Espock
2 comentaris:
Hola Joan, dóna tota la sensació que parli de dos enamorats que van escriure els seus noms en alguna pedra ja fa temps. No sé si ho he interpretat bé.
Una abraçada!
Hola Violant! Si, realment es així, amb el rerafons de que els dos amants són poetes. Se'ls coneix tan per la seva obra que només per sota troben la individualitat de ser persones.
Que passis una bona Diada Nacional!. Quatre petons ben vermells sobre un agraïment ben groc.
Joan.-
Publica un comentari a l'entrada