diumenge, d’octubre 29, 2006

MÉS ENLLÀ DE DILLUNS

MÉS ENLLÀ DE DILLUNS


Demà no farà un dia qualsevol
serà avenc amb passarel·la
temperatura per funàmbuls del res,
tap pel pas del minut
o plugim per esmunyir cap un son perpetuo.

De la memòria viatgera,
sobreeixirà, inconscient,
per dessobre,
l’imprecís d’un tros teu
desordenant-me la coherència.

Divendres acabaré d’emplenar
aquest enganxós sarró
- si algun cop me’n surto -
Sempre em queda un racó ple de buit,
(deglutit pel pragmatisme de la inèrcia)
me’l dóna l‘auto remei
per a defalliments no concrets.

Massa ràpid finalitza tot,
i els dilluns no acaben mai!


Espock

6 comentaris:

espock ha dit...

APRÈS LUNDI (trad.)

Demain il n'y aura pas un jour n'importe lequel
sera abîme avec passerelle
température pour des funambules du rien,
bouchon par le pas de la minute
ou bruine à glisser vers un sommeil perpétuel.

De la mémoire voyageuse
débordera, inconsciente,
par désenveloppel'imprécis d'un morceau à toi
me dérangeant la cohérence.

Vendredi je finirai de remplir
ce collant gibecière
si quelque fois m'en j'en sors –
un coin plein de vide me reste toujours,
(dégluti par le pragmatisme de l'inertie)
il me le donne l'auto remède
pour des défaillances non concrètes.

Trop de rapide termine tout,
et les lundis ne finissent jamais !

Espock

Violant de Bru ha dit...

Quina feinada que se t'ha girat per traduir aquest poema francès. Qui és l'autor?
Demà és dilluns (bé, ara ja l'és) i tornarem a barallar-nos amb el rellotge que s'entossudeix a girar a un ritme ralentit. Ànims i petons!

espock ha dit...

Bé, l’he traduït jo, però una amistat francesa (que tot i desconèixer el català), desprès de mirar se’l em va recomanar que no traduís més o em pegava, llàstima perquè em sona molt bé en Francès. Crec que va ser el propi Martí i Pol qui va contestar un cop a la pregunta de què és poesia? amb “poesia es tot allò que no es tradueix”.

Petons.

Joan.-

sinera ha dit...

És un poema que fuig del meu enteniment. El començament i el final em situen. Però m´he perdut. El tornaré a llegir les vegades que siguien necessàries. Potser sigui per que jo no comparteixo els dilluns ni divendres de la resta del mon.
Disculpa´m.

Montse.

espock ha dit...

Si, veig que darrerament els poemes lliures se m’estan transformant amb quelcom introspectiu a costa de l’expressibilitat. Vull posar pocs versos amb massa contingut i em queda com un brou molt dens, indigerible. De fet aquest va ser bastant instintiu basat en emocions molt primàries.

gràcies Montse.


Joan.-

sinera ha dit...

Bé Joan, són molt interesants aquestes incursions teves, i tiro de diccionàri sempre que tinc dubtes. Casdacú fa el brou com sap. I els teus sempre alimentan la meva ànima i jo estic alegre per ser-hi al teu costat aprenent.

Un petonet!
Montse.