dilluns, d’octubre 23, 2006

ORACIÓ PER UN EPITAFI D'OSSOS


ORACIÓ PER UN EPITAFI D’OSSOS


Esguard per a qui no pot veure
ombres arrebossades amb pell,
pastura per un ramat de flors,
pètals lloant insensibilitats
i cendres, moltes cendres!.

Ombres arrebossades amb pell
noms fossilitzats sobre l’estèril,
esqueles descrites als ulls
tal llàgrimes del plor d’un cep,
negres, tan negres!

Noms fossilitzats sobre l’estèril,
minuts condemnats a ser dies sencers.
Llàstima d’un cos enterrat d’aire!
respirant a cada gra de pols
gramulls de veu, massa veus!

Minuts condemnats a ser dies sencers
paraules fetes amb poques lletres!
No encenguis la llum
on manca carn per ser matèria.
Divendres, cada dia és divendres!.


Espock

4 comentaris:

Violant de Bru ha dit...

És algun tipus de composició poètica el fet que el segon vers aparegui al primer vers de la següent estrofa?

MGJuárez ha dit...

Ains... tenim un trovador... És una cantiga de amigo? o possiblement una variant?

En tot cas,ara empasso un somriure dolç.

Ja és dilluns, ja arriva dimarts... i tot es cercle equilibrat.

Gràcies Joan. Un petó!
Montse.

UB FOOD TRAILERS ha dit...

El referent més proper seria medieval, una “cantiga” gallega però no és ben be això ni temàtica ni estructuralment.

petons.

Joan.-

UB FOOD TRAILERS ha dit...

Hola Montse, em deixes espaterrantment sorprès, t’agraden les cantiqcas? Això no deixa de ser una evolució molt senzilleta, he intentat captar la monotonia d’una oració i aquesta estructura es la que si acosta més al rumor de meigas i queimada.


Un petonàs.


Joan.-