TARDOR DRAGONIANA
Els arbres ploren l’estiu
mullen de fulles el terra
són llàgrimes de qui aferra
arrel a vida i sobreviu.
Gotes caigudes del niu
per l’aire frisant de la serra,
escampa udol amb sa gerra
però d’elles res se n’en diu.
El temps té el mal de l’hivern
contagia febre de gel,
termòmetre pels opacs;
es diria un lloc d’infern
on florit el sòl de pèl
en fa escorça per a dracs.
Espock
4 comentaris:
Ai! si aixeques el cap en Gaudi, en faria un edifici, o pitjor una escultura. M’esborrona pensar amb sant Jordi, en el suposi com algú diu, n’era noia, santa Jordina seria, que de fet no m’estranyaria, posada dins el cuir d’una mena de Jane d’Arc tot buscant a Jack’s (després d’en Colom i Servent ja li toca)...kina fera!...ki fos drak!.
He provocat intencionadament el “on/sòl i pel/pèl” en la creença que l’accent obert deslliura de rima interna. Encara conscient que “lloc” es massa a la vora i “gel” quasi be es perd. Recordo una obra teatral dels Dagom que se’n deia “pels pèls” doncs rebin un homenatge.
pocky.-
life just a good
Em sembla que un altre dragonet se t'ha colat al bloc. Petons com fogarades de drac.
Una altre dragonet! Qui, quan, on?, a que es deu aquesta àcides? Es que no es pot sortir de farra!
Entre diables, gràcies per les flamarades, però només amb el raig de la teva lectura ja n’hi havia prou per deixar-me socarrimat. Em ve al cap una cançó d’en Julio Esglésies que crec cantava amb el seu company Plácido Domingo (que per cert no m’agraden, encara que hagin evolucionat, ara es diuen Agosto Catedrals i Turbulento Lunes) que deia alguna cosa així “Abrasameeee”. Em decanto més per en Pi de la Serra que ara es diu Roure de la Muntanya, o Lluis Llach, Luismar o el pets... però ja em callo
Una abraSada.
Joan.-
Publica un comentari a l'entrada