S'han mort avui
els dos brots de la branca més tendre
per les cruentes neus del teu oblid.
Jeuen coverts al terra
entre gebres d'incompresió.
Estaven prou gelats,
per no pode'ls-hi donar calor
com sinó?
ja han passat les ploreneres
i ara, viuen al pais inconscient
de la blanca nit.
Els he anat a rebre
son morts, avui
amb el mateix veri
que em vares matar a mí.
Joan Ubach (espock)
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Mortuòria. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Mortuòria. Mostrar tots els missatges
diumenge, de desembre 28, 2008
dimarts, de novembre 20, 2007
SIVEUSAPARÈIXERLAMORT
SIVEUSAPARÈIXERLAMORT
Si veus aparèixer la mort
digues-li que no he nascut
estic amb mon pare al sot
i, per ma mare, dolgut
no em robarà cap record
si s’emporta la claror
de l’espurna d’un ensurt.
Si veus aparèixer la mort
digues-li que no he viscut
no em dona temps per l’amor
tot allò que hagués volgut
encara deu a ma solitud
el moment de bona sort
d’un dia que no he rebut
Si veus aparèixer la mort
digues-li que no he nascut
estic amb mon pare al sot
i, per ma mare, dolgut
no em robarà cap record
si s’emporta la claror
de l’espurna d’un ensurt.
Si veus aparèixer la mort
digues-li que no he viscut
no em dona temps per l’amor
tot allò que hagués volgut
encara deu a ma solitud
el moment de bona sort
d’un dia que no he rebut
un instant el teu calor.
.
.
JoanUbach (Espock)
Etiquetes de comentaris:
Familiar,
heptasílab,
Mortuòria,
rimat
dilluns, de desembre 25, 2006
LA NIT
LA NIT
Avui la nit ha dormit amb mi,
no ha volgut deixar-me sol,
(també ha degut perdre l'avia)
amb la llum d'una rosa
ha crescut una espina daurada.
L'angoixa m'ha atrapat
dins un cel negre, que no acaba.
Avui ha estat la foscor
qui m'ha explicat contes de fades,
qui m'ha acotxat en el llit
i m'ha donat la besada.
Per no ser hoste d'un somni equivocat
no vull tancar els ulls,
(tan sols el pensament per ella)
doncs com tot, avanç que jo
també ha volgut fer-ho l’avia .
Espock
Avui la nit ha dormit amb mi,
no ha volgut deixar-me sol,
(també ha degut perdre l'avia)
amb la llum d'una rosa
ha crescut una espina daurada.
L'angoixa m'ha atrapat
dins un cel negre, que no acaba.
Avui ha estat la foscor
qui m'ha explicat contes de fades,
qui m'ha acotxat en el llit
i m'ha donat la besada.
Per no ser hoste d'un somni equivocat
no vull tancar els ulls,
(tan sols el pensament per ella)
doncs com tot, avanç que jo
també ha volgut fer-ho l’avia .
Espock
diumenge, d’abril 23, 2006
OBLIT DE FANG
OBLIT DE FANG
Omplir el buit entre néixer i morir,
és talment emplenar un rellotge de sorra
reflexa surant al clar d’un fangar
fet per barreja de granets d’ànima
descompostos d’un passat cos,
i nits d’enfosquida aigua blanca
pels somnis que no han estat.
Adinsat en el fred del vent immòbil
bufador de la flama
de l’aniversari del temps i vida.
"Quan d’inútil m’és el patir,
per acabar sent presa
d’aquest oblit que en diem mort."
espock.-
Subscriure's a:
Missatges (Atom)