dimarts, de desembre 28, 2010

CANVIAR EL MÓN

CANVIAR EL MÓN

Vaig voler canviar la vida...
em van dir que no podia:
"tot ha de romandre així
quan siguis gran algun dia"
la solució per callar-me
era fer-me canviar a mi.

Ferm, decidí créixer,
em va costar un munt d’anys;
un cop vist tot des de dalt
...de més amunt
em donaren a entendre
"el millor es ser infant"
Torno a posar-me a la cua,
quan ja em tocava el torn
varen dir que no podia,
...i jo volia canviar el món.

No tinc dret a cap sostre
tots som nats com a indigents
per pagar-me el llit
calen tres plats i de postre
tres somnis per cada nit
però només me’n toca un,
els demano a qui sap on
em diuen que no podia
jo volia canviar el món...

Ara ja adulta la lluita
- els savis, ferits de ser vells -
quan el meu fill em pregunta,
(veien t'el defugir de mi)
amb un nus de veu a boca
penso "ell tampoc podrà"
Però dins meu una rebel·lia,
adormida com en tothom
desperta dient-li "endavant, tira!
ara ens toca canviar el món".

espock.

6 comentaris:

Anònim ha dit...

Hola Joan, també t'agrada escriure poesia! Benvingut a aquest petit món que el formen les paraules i les sensacions que aquestes produeixen. Una abraçada blocaire!!

UB FOOD TRAILERS ha dit...

Moltes gràcies per aquesta visita de cortesia, per cert, amb el teu permís posaré link al teu blog, be encara no sé com es fa, però sempre hi ha d'haver una primera vegada. No et tallis, hi deixat per aquí unes galetes i una ampolla de moscatell.. serveix-te tu mateixa, al teu aire...(alerta amb els punts del carnet de conduir) una salutació.

Violant de Bru ha dit...

Gràcies Joan, jo hi afegiré una ampolla de cava que podem compartir plegats i amb qui s'hi vulgui apuntar!!! Xin, xin!! Ah i els punts ja intentaré que no me'ls robin....que amb els temps que corren....
Una abraçada.

vicentd'eivssa ha dit...

sludos terraquios un poco averdados, por vuestra putisima obsesion por los malditos bichos verdes llamados spocks y se llama spocks porque coño no lo hechan en la FOX si rima? no lo entiendo.. bueno malditos cabrones me supongo que os sabreis la vida entero de un maldito como mierda con ojos grandes llamado "spock" hmmmm, ya me la contareis:)y bueno, bueno, desde eivissa de la aula de informatica del ies sa colomina os digo: que soys mas frikis que el que dice pan con pan comida de tontos, tengo un amigo que viene del africa y tiene un color raro, pero entre lo frikis que soys y lo tontos que pareceis debeis parecer la peste con tentaculos en la cara:D bueno.. me despido putisimos frikis averdados, con cariño y afecto, Marc Torres Camiña.

Anònim ha dit...

saludooooooos, volcanianossss verdes como mis cojones despues de una paja
soys mas frikis k el llamado espok come pelotas en pelotas mmm... chocolate soys mas feos kyango fet de estars wars con la cabeza cortada i su hijo come penes.
despues de mil i una paripecias hos digo gilipollas kon un navo mas pequeño que el de un xinooooooooooo.
dew desde ibizaaaaaaaaaaaaaaaaaaa viva vulcaniaaaaaaaaaaaaaaaaaanosssssssssssssss para toda lavidaa larga vida a espok

Maria ha dit...

Hola! El vostre poema es molt polid :) m'agrada molt eh enorabona :D