LLOP BLAU
Te cor blau amb gust de sal
li surfeija per la vena
el rebuf d’una sirena,
remolí pel vell cabal.
El mar es el gris bassal
i la tristor qui l’emplena,
líquids de cap altre mena
poden guarir d’aquest mal.
Per orella, un cabrestant
nat pel cop d’una galerna
cursa el silenci a llevant.
El seu dia, una llanterna,
l’il·lumina pendulant
entre laments de quaderna.
Espock.-
6 comentaris:
M’hi trobo molt còmode en el sonetí, en aquest he variat els dos tercets en els quals acostumo a fer un CDE CDE avui hi fet un CDC DCD, també he après a disminuir la exagerada quantitat de possessius que acostumo a posar m’he donat compte que poden ser substituïts per jocs més subtils.
Hola Joan, t'ha quedat molt bé. Qualsevol dia m'animo a fer-ne jo també.
Abraçades!
Gràcies guapa, vinga! t'agraden els reptes?
un petonàs
joan.-
Quin flaire més mariner!...
Enhorabona!
Montse.
Ja ho sabia!, una sirena com tu tard o dora apareixeria, no podia fallar # <--- xarxa per pescar sirenes.
Agraït per la teva visita, un petó i un somriure.
Joan.-
Benvinguda Lucrècia, els altres (blogs) son apunts a mig fer que reemprenc de tant en tant i quan en tinc ganes, hi tindria que posar un cartell permanent de "tancat per reformes". Espero t'hi trobis be dins aquest món virtual.
una salutació.
Publica un comentari a l'entrada