LA DOBLE POSADA
Hi ha una posada al camí,
trenca el pas a la devesa
pregunteu per la mestressa,
(digues-li de part de mi)
Un got tot just buit de vi
on crema una llàntia encesa,
l’esperit de placidesa
no va voler-me seguir.
A parells ses armes blanques
em van ser ferida i mort,
a temps fet de tendres branques
dues hores, mala sort!.
Dos ulls amb perles estanques
no em lliuraren llur tresor.
dues hores, mala sort!.
Dos ulls amb perles estanques
no em lliuraren llur tresor.
Espock
4 comentaris:
Acabat de sortir del forn.
Posada, digues-li, llàntia, ses, llur.. he volgut donar un caire vuitcentiste, encara que la estructura és classica de soneti la composició és prou moderna.
s'hem ha possat al cap que l'haig de presentar a algun concurs.
Aprofito per saludar als que tot llegont no diuen res i desitjar.lis bones festes.
se'm
fe d'errata...
per cert agraïria que em comentesiu també les faltes ortografiques, ja veieu que no sóc cap llumbrera.
:)
( ._.) (._.) (._. )
D'acord però tots en fem de faltes excepte els filòlegs, és clar:
vuitcentista, l'estructura, clàssica, se m'ha posat, llegint, desitjar-los, comentéssiu, ortogràfiques...
pel que he observat als blocs normalment es cometen moltes faltes ortogràfiques i sobretot quan es fan comentaris (jo també m'incloc).
Una abraçada i felicitats per aquest poema.
A concursar, s'ha dit!!!
Moltes gràcies simpàtica, això m’ajudarà a més de esforçar-me una mica per fer-ho bé.
Publica un comentari a l'entrada