RAPÈ
Entre l’un i l’altre
l’espai d’un poema,
un ram de lletres
bisellades amb lluentor d’alpaca,
radiografia aliena d’un mal de cor;
plor del nou nat
dins bressol d’ulls.
Trontollen glàndules i pupil·les
davant el conjur del plaer;
un esternut com a llàgrima
exprimida en humitegí l’ànima.
Què en sabem d’ella?
si resulta farcida d’emocions.
Demà de què me’n constiparé?
Espock
1 comentari:
Aquell estornut que et provoca el deler, l'he volgut materializar.
Publica un comentari a l'entrada