PELL DE MARÇ
Encara la porto endins
l’empremta de mirada aquella
la va clavar tan profund,
del seu marró en va fer negre.
Fora d’un most prou dolç
per fermentar sota cada cella
una collita de flors
del cep de la primavera.
Ara sé com dansar amb l’aire.
No pateixis pell de març
tot el guaitat es pot tornar a veure,
no serveixen les finestres
si per elles no entra llum;
el sol avui ens ha marxat,
demà dels porticons madurs
regalimarà més tendre.
Espock
1 comentari:
És el retrat d'una impressió que prén només la irrealitat de les meves percepcions; aquestes si m'agraden em fan sentir feliç, encara que només siguin cabories. La foto resta dins meu en blanc i negre perquè és rescatada del temps, de fa molt temps.
Publica un comentari a l'entrada