MANUS CRIT
(EL DARRER JOC D’EN ROGER)
Intento deixar-te la mà,
car en surtin espines
d’uns dits esdevinguts filat,
o caiguin llàgrimes florides
dessobre imatges
enlluernades amb pàtina de rovell.
Veig com te’n vas
aixoplugat pel créixer,
per a convertir en pols
un manuscrit d’empremtes,
dictades per la inconsciència
enxubada pel record.
Mai t’has atansat tan a prop
tot cuitant amb el pretèrit.
Et trobaré tot seguit,
ja ho sé, al teu amagatall
darrera una llunyania.
Espock
4 comentaris:
És el teu fill el Roger o es tracta d'una altra cosa que no he entès?
Vaja! es que se'm descobreix tot, això no s'hi val! i mira, encripto el que puc.
Doncs si d'aquí a dos mesos farà setze anys i ja et pots imaginar, jo no ho faig, ho constato (surtosament) que no és el mateix d'abans. L'importància dels pares està en hores baixes durant aquestes edats.
Li demanaré una foto per possar-lo al blog.
Setze!!!! Però si que vas fer feina aviat!!!
Un petonet!!
jajaja
Publica un comentari a l'entrada