PARENTESI AUSTRAL
Neu per a un estiu càlid,
floc, a llum d’albor plenilunar,
trenta i escaig grams de dolçor
* fruïen en sec. *
* Desprès un dejuni * *
* * costa pair la sinceritat. *
* * costa pair la sinceritat. *
* * Mira si en sóc de dolent, *
* no volgué barrar-li el pas; *
* s’escolà en el dins profund.
* No tinc prou feina a viure * *
* * i provoco al despistat. *
* * Ara sonen musiques de sants, * *
* de sucosos edens, *
* d’esquinçar-se-li embolcall
* a l’obsequi en almívar natural. *
Plena, se’m presenta l’albirada, * *
**nua de núvols blaus. **
* d’esquinçar-se-li embolcall
* a l’obsequi en almívar natural. *
Plena, se’m presenta l’albirada, * *
**nua de núvols blaus. **
* * Un glop d’aire per qui s’ofega *
* fora bes d’una sirena austral. *
Espock
* fora bes d’una sirena austral. *
Espock
3 comentaris:
Volia fer quelcom frequet per ara l'estiu.
Bon profit! a la propera hi posare un "mojito"
Joan.-
Un poema entre signes gràfics, marcant versos que juguen amb colors en un rerefons de paraules.
M'ha agradat molt això de:
No tinc prou feina a viure
i provoco al despitat
Laura
Vaig intentar que es veies com si fos neu caient dessobre cada estrofa, però m'ha quedat un xurro!
agrait!
Joan.-
Publica un comentari a l'entrada