EN DANSA
"...Em mou l’anima, no el pas
Sens fi tot és principi
- no em venç una por
quan gest és voluntat -
Per abraçar no fan falta braços ni mans..."
Ja camino, si penso tinc peu,
se’m fa tenir mà, parlo i t’escric
el cor batega quelcom sens veu
em fa sentir lliure, ésser i amic.
No puc dir "mai he estimat"
desconeix-ho la fi encara,
per ma existència he triat
cobrar amb res, moneda cara!
M’han titllat d’idealista
doncs en tinc un ideal
però no em diuen realista
per viure aquest món irreal.
Em sobren ànims o improviso
just mai me’n retornin gaires
si no en queden els arrapi s’ho
rescatant-los d’altres caires.
Sóc d’Olesa, segur i determinat
induïts de Passió som passionaris;
gent agraïda amb la bona voluntat
d’estimar vida, essent voluntaris.
Espock.-
6 comentaris:
Esta pensat i escrit a mida per ser presentar al concurs de Voluntaris d’Olesa d’enguany, però la veritat, el temps se m’ha tirat sobre i no n’he tingut massa ganes.
Joan.-
Una mica diria jo que passada de moda està pàgina no? Em pareix els textos babaus com ells sols... També és podría dir que tu amb lo antipàtic que ets, no hi ha cap que et diga mai avui... Fins un altra.
Si em pogueres definir moda o dimensionar-me cap a una pàgina de les que consideres actuals, em faries un gran favor, clar, abans hauries de mostrar la voluntat de fer-lo i això cree que s'ix de les teues intencions. Encara que el meu objectiu precisament no és aquest, sinó defugir del que és comú.
Veig, em coneixes prou bé, per això intueixo que tens unes ganes tremendes de jugar. Xiqueta, tens la paella pel mànec, em trobaràs ixint per ací.
Si però no tens que agredir-te pel mateix lloc, hi ha vida fora, pot ser gent que tinga millor ulls que per aqui comentant...
Per lo menys conteste en català, m'ha costat lo meu... I què et fa supondre que sóc xiqueta?
No et conéc, passava per Blogs i habia topat amb aquest, moltes ganes no tenia de llegir, però l'he fet, encara que no tingues idea de qui sóc, però sóc seguidora o seguidor de moltíssim temps... Déu n'hi do quina manera de confondre.
Et puc dir que no es jugar, sino més bé punts de vista difundits, no tot or té que brillar...
Publica un comentari a l'entrada