PINZELLADES
Per hissar, no em resta sol
avui, i ser el teu paisatge
silenciós, pel buit del mar,
de quietud, perdo l’onatge;
no em pinzellen abraçades
(dits amb massa poc coratge),
ni un petó per fer cruixir
llavis en la teva imatge.
Tan sols conformo ara el marc
a ulls de qui en sóc ostatge.
Espock.-
1 comentari:
Intento un canvi d’interlocutor en la darrera estrofa, a fi de proclamar “a qui procedeixi”una reflexió. Provo neologisme verbalitzant pinzell.
Joan.-
Publica un comentari a l'entrada