EL SOMRIURE DE LES PENES
Si la mar vestís de cel
per confondre ones amb núvols,
podríem disfressar els àngels
amb aleta de sirenes.
Tot això, si encadenes
el demà sobre el ahir;
no tindríem la incertesa
del present constant fugit.
Si barregéssim els noms
d’alegries i angoixes
jugaríem amb els mots
provocant somriure penes.
Si transmutéssim sentiment en vers
fingiria portar un rapsode a les venes,
et recitaria, d’entre llavis de paper
fent-te creure un poema.
Espock
4 comentaris:
Per si el voleu sentir recitat per la Violant.
http://es.youtube.com/watch?v=DQKQ0e3Wryk
Gràcies. L'he vist i admirat. Moltes gràcies a tots dos per la vostra creació.
Montse.
Ja he vist el teu comentari al You Tube, Montse, gràcies per haver-nos llegit i escoltat.
Violant
Com a te expresses en els teus poesias, et desitjo un bon
auguri un petó...
Publica un comentari a l'entrada