ELS PETONS
Els petons s’han d'ofrenar
amb les boques segellades
respirar ben fort pel nas
tancar els ulls i abraçar-se,
dins el pensament, només
donar-nos l’un per l’altre,
llavors és quan conté regust
una bona ensalivada.
A les hores conflueix
(a la pell agallinada)
el tremolor del delit
creuant dits a coll, espatlla
i amb tendresa entre els cabells
recorda nostra forma humana.
Els moviments son suaus
diuen que un bes mai s’acaba
rodola dintre dues goles sens fons
cap més profunditat encara.
Joan Ubach (Espock.-)
4 comentaris:
Molt rebé, així es donen... Un poema que allarga les sensacions amb aquest... rodola... sense fons cap més profunditat...
una abraçada,
Montse.
...I tu més.
:))))
Hola Joan, estic fent un calendari poètic i m'agradaria incloure't per tant si vols només m'has de donar la teva data de naixement.
Una abraçada!
Violant
Caram Violant, Quina sorpresa!, espero que tot et vagi prou bé, t'he deixat el missatge al teu bloc, tot una feinada titànica que desperta molta curiositat, això no ho ha fet ningú (que jo sàpìga), obres camí.
petonets.
Joan.-
Publica un comentari a l'entrada