A LA RECERCA DE TÍTOL (I)

No puc dir que no sóc poeta; si, ho sóc, encara que no em pregunteu ben bé el perquè, intento amagar-ho que no es noti massa; Hi ha qui s’autoanomena lletraferit, junta paraules, creador de màgia, qualsevol cosa abans ...deu estar falsa modèstia. La meva avia deia “qui s’autoproclama senyor precisament per aquest sol fet ja no ho és” Ai la meva avia! sembla que la continuí oint. Ho és, qui no tan sols fa poesia d’ofici, sinó qui ha escrit només un poema, més bo o dolent però l’ha acabat i n’està orgullós per haver-ho fet. Potser és degut que aquest terme no pot pronunciar-se mai per l’interessat sinó per qui l’ha llegit.

Escric poesia des fa sis anys, actualment poso en ordre i eixamplo uns apunts sobre la meva visió de la poesia, és a dir, quins paràmetres faig servir, que considero qualitat i com ho veig tot plegat, tanmateix degut a tenir que fer-m’ho tot jo, he anat descobrint una sèrie de llocs i m’he creat unes eines prou interessants que les poso a la vostre disposició, consideració i criteri per a qui li pugui servir d’ajut. Tinc la certesa que hi ha prou gent que vol i poguent escriure poemes, no s’acaba de decidir o bé li manca una espenteta. També per eixamplar cap una visió més critica al qui en llegeix.

Em considero prou capacitat no tan sols amb el suport de tots els posts que hi ha darrera aquest sinó també amb el recolzament d’altres versos que no hi son o estan en altres llengües. He passat per diferents “àgores i canals” i he après molt llegint a molta gent, de vegades més de qui menys ha tingut la intenció; m’explico: hi ha molt profe però no és de qui més s’aprèn, moltes vegades son comentaris que he absorbit “al vol” o per intuïció en gent que admires per la seva personalitat o seus escrits i et demostra així, de sobres la seva vàlua.

Si us parlés des fa quatre anys abans, no tenia remota idea d’escriure en català, ara en sé una mica més però, ja ho podeu veure, tinc greus problemes de construcció i gramàtica que intento encarar, disculpeu, us demano paciència i rectificació. (creix qui escolta i modifica)

Per altre banda avançant en aquests continguts ha fet que esdevingués crític amb allò que llegeixo, pel sol fet d’analitzar i extreure el profit del gra al de la palla. Sóc conscient de que l’art no pot estar estandarditzat i transgredir allò que està establert pot donar molts cops resultats encisadors, o uns d’altres de poeta francament novell, ja en parlarem detingudament més endavant en altres posts (encara que ho acostumo a fer prou sovint, alliberar-me i trencar motlles).

Anomeno aquest primer post “A la recerca de títol” i us presento els meus “handicaps” ...votacions potser?


TRACTAT INTEGRAL SOBRE POESIA
ho trobo massa formal, molt novecento, a més no en sé prou per escriure això.

EL POETA NOVELL
S'hem dona un manual pràctic a l'estil anys 70, a l'estil "com saber conrear xampinyons en 10 dies"

TU I JO, POESIA
No sé perquè però m'entra és com més de tu a tu, no deixa de ser un monòleg intimista passant olímpicament del lector, potser és el que realment vull fer.

COM FER UNA POESIA I NO ACABAR EN UN INTENT MÉS
Un plagi descarat del famós best-seller, ho descarto rotundament, encara que puc aplicar-ho a algun dels capítols.

UNA VISIÓ MASSA SUBJECTIVA DE LA POESIA PER FER-NE DOGMA
Una alternativa que no defujo, ajuda al lector a situar-me sense cap pretensió, senzillament, "és el que et puc donar" o un "fins aquí arribo, la resta ho has de fer tu".

ÒPTIQUES SUBJECTIVES DEL QUE ÉS LA POESIA
És el mateix anterior però en pla Jivar. Encara que hi ha un “que” que no m’agrada.

COM ESCRIURE POESIA MÉS FÀCIL
No està tan malament pot ser ...- com pot ser més fàcil escriure poesia – o - com podem escriure poesia més fàcilment –

SI VOLS, POTS ESCRIURE POESIES
Espero que no em llegeixi l’Obama.



Joan.-