EL TEU CABELL
Caus amb tot el cabell damunt ma cara,
sento el remor com fulles a la brisa,
és la complicitat justa i precisa
per aïllar-nos darrera una mampara.
Sorgeix la realitat, la veig ben clara
l’engany de l’actitud teva submisa,
jugues doncs, amb aquesta vil divisa
per dessota estar qui empeny i m’empara
ser poeta a cada cop del teu maluc,
arpegiant tes femelles intencions
amb l’excusa de sexe i del delit.
Fugir aquest tutoratge, doncs no puc
si a més m’escrius a ball dels teus mugrons
mil i un poemes d’amor dessobre el pit
Joan Ubach (Espock)
4 comentaris:
DE LAS ARTES
Tu melena colgando ante mi cara
suena a rumor de hojas en la brisa;
como si fuera el mundo quien tratara
de aislarse con un velo a toda prisa.
Sesenta y nueve luces de colores,
arco hecho del iris de la piel
entre labios, limpiamos desamores,
con savia lava, mezcla sabor miel.
Desatamos salvajes emociones,
inocentes, son presas del acecho
y la voracidad de las pasiones.
Pluma y papel esculpen en el lecho;
inspirados escriben tus pezones,
mil y un versos de amor sobre mi pecho.
Espock
Del libro “Te mandaré mi aliento” publicado en Sevilla 2006
http://poesia-irc.com/tienda/product_info.php?products_id=33&osCsid=66ba4a6463f21a6479cfe786276dd329
...pàg 91
Una abraçada,
Montse.
Bon any Montse. Hi ha algun llibre de poesia en xarxa que no tinguis?
Salutacions molt cordials.
Joan.-
Esclar Joan, no tinc tots els llibres dels autoeditats en xarxa.
Una abraçada,
Montse.
Publica un comentari a l'entrada