PLUGIM
Per si no t’ho recorden prou
o et cobrís un ombra
de poca fe en tu mateix.
Quan la teva imatge flou,
el fred et nombra
i aquell esperitar ennegreix.
Tens ulls que donen a abril
plugim de llàgrima sincera
ten valors vorejant mil;
i no te’ls creus, punyetera!
I per si t’ho diuen poc
ta bellesa és floranera
no reguis més, no queda lloc
per brotar més primavera.
Joan Ubach (Espock)
1 comentari:
M'encanta la teva poesia. Enhorabona!
Jo fa poc he començat a escriure'n. Aquí en teniu un exemple http://bit.ly/1hcEvSu
Publica un comentari a l'entrada