divendres, d’octubre 13, 2006

BELXITE


BELXITE

Fressa, al primer pas,
un desolat purgatori,
tot seguit xiscla l’aire,
m’endinsa un carreró estret
prim, per no perdrem entre ànimes.

Les finestres obren ulls
sobre l’esglai de ses portes,
i parets amb la condemna
a suportar un cel capitell;
sostre pel ferit galliner
ple de galls ferrats,
les goles ja no els hi canten
direccions ni hores.

D’esquena soledat,
torna a refredar la runa
del braser d’una mirada.
La llum, a cada ombra
en fa mantellines de dol
i del silenci soroll
d’una sèquia d’aigua.

Quins pecats haurà comès
per merèixer tal flassada?
sols el vent, nen juganer
espanta fulles invictes;
no queden coloms ni infants
sobre rajoles trencades.

Espock

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Un paisatge ben desolador. Que crua que és la guerra i injusta pels innocents.

MGJuárez ha dit...

És preciós i precís. Es manté la desolació i sensació de temps aturat.És molt gràfica aquesta fotografía en sépia,el teu passeig pels carrerons m´han fet tremolar.

Has fet cap intent de poesía social?

Una abraçada.
Montse.

UB FOOD TRAILERS ha dit...

Salutacions cordials Violant, si realment és tranquil·lament esfereïdor amb massa d’ambdues coses.

Gràcies pel teu aroma a channel 5

Joan.-

UB FOOD TRAILERS ha dit...

Montse,

Agraït per la teva lectura. No sé si hi has estat, però es pot escoltar cada gra de sorra que es mou, cada molècula te culpa; Si sabéssim de que?
Referent a la poesia social, segons el que hem parlat , sembla intueixo et refereixes més cap a un tipus denuncia o protesta, en català no en recordo cap, et podria remetre a “canviar el món” que està exposada més avall al juny, en castellà en tinc varies. Crec que coneixes “Santo” “Creeme compadre” “Apremiate”... encara que personalment tinc predilecció pel món de les emocions empàtiques, el que sent l’altre persona i el perquè?
Aquesta de dalt es un intent tímid d’entrar en poesia paisatgista o descriptiva no he volgut analitzar el perquè, només fer fotos; pot ser perquè no hi ha paraules, jo no las he sabut trobar, que justifiquin res.

Una abraçada d'os.

Joan.-

Violant de Bru ha dit...

Joan, la meva aroma és l'aigua de roses! Suau i discreta. Petons!