ESTUPENDA VIDA
Diuen n’és un bassal surat de fàstic
però la trobo, altrament, molt divertida
faig de la situació més pervertida
tot una paradoxa, és tant fantàstic!
La diuen en tensió tal un elàstic
encara que per mi, gens avorrida
pot ser es el fet de prendre-me-la fluida,
m’esdevé com joguina fos de plàstic.
N’arriba a ser, la vida, de bonica!
Un llavi porta el plor l’altre un somriure
les llàgrimes, pels ulls en son carícia.
Guaitada amb vista gran i també xica,
tractar de sortejar per saber viure
fa de mi home segur. Certament vicia!
Espock
4 comentaris:
El que m'agrada de la vida són aquests petits moments que compartim a la distància,que és tan propera com la que viatja un bit.
Moltes gràcies, guapa, per possar una peça més al puzzle dels moments de felicitat.
Joan.-
Genial Joan! És un poema fantàstic,per vital i per les metàforas.Molt líric.
La diuen en tensió tal un elàstic
encara que per mi, gens avorrida
pot ser es el fet de prendre-me-la fluida,
m’esdevé com joguina fos de plàstic.
Petonets!
Montse.
Moltes gràcies Montse. Saps, el vaig fer mentre m'empassaba un somriure.
:)
Publica un comentari a l'entrada