ORACIÓ PER UN EPITAFI D’OSSOS
Esguard per a qui no pot veure
ombres arrebossades amb pell,
pastura per un ramat de flors,
pètals lloant insensibilitats
i cendres, moltes cendres!.
Ombres arrebossades amb pell
noms fossilitzats sobre l’estèril,
esqueles descrites als ulls
tal llàgrimes del plor d’un cep,
negres, tan negres!
Noms fossilitzats sobre l’estèril,
minuts condemnats a ser dies sencers.
Llàstima d’un cos enterrat d’aire!
respirant a cada gra de pols
gramulls de veu, massa veus!
Minuts condemnats a ser dies sencers
paraules fetes amb poques lletres!
No encenguis la llum
on manca carn per ser matèria.
Divendres, cada dia és divendres!.
Espock
4 comentaris:
És algun tipus de composició poètica el fet que el segon vers aparegui al primer vers de la següent estrofa?
Ains... tenim un trovador... És una cantiga de amigo? o possiblement una variant?
En tot cas,ara empasso un somriure dolç.
Ja és dilluns, ja arriva dimarts... i tot es cercle equilibrat.
Gràcies Joan. Un petó!
Montse.
El referent més proper seria medieval, una “cantiga” gallega però no és ben be això ni temàtica ni estructuralment.
petons.
Joan.-
Hola Montse, em deixes espaterrantment sorprès, t’agraden les cantiqcas? Això no deixa de ser una evolució molt senzilleta, he intentat captar la monotonia d’una oració i aquesta estructura es la que si acosta més al rumor de meigas i queimada.
Un petonàs.
Joan.-
Publica un comentari a l'entrada