DIÀLEG D’UN INSOMNI

DIÀLEG D’UN INSOMNI

Tinc ganes d’estimar-te

ho sento, però la inquietud
pren de mi la impulsivitat,

i el sincerar-me acapara,
em deixa mig endormiscat
per tu i
l’agulla de la balança

entre l’egoisme del voler
i la timidesa de no molestar-te.

Em barallo amb la por
al teu silenci
(em pot i em calla)
A retrobar-te amb ta parpella clocada,
fen-te dormir, meva nineta

acotxant-te del fred que mai tindràs
doncs oberta et cobreixo amb ma mirada.

Tinc ganes de tornar t’ho a dir,
són tan sols dues paraules,
tindré temps de recordar t’ho
...n’arribaran a ser tantes!
Potser hagués estat millor
no haver-te aimat mai
per estimar-te, per primer cop ara.

Rosego digerint amb serenor
la gelosia al teu somni diferent,
jo en tinc l’ús de fruit d’un
...tu sempre en viuràs un altre.

Se m’escapa un gemec involuntari,
el desig del meu respirar, et llama.
T’hi despertat?

-No, veig dorms encara –
Shhhhhh ! (en veu baixa)
no et vull raptar del teu somni,
però certament, en tindria ganes.


espock .-