TRES DONES
Bona mar, sirena aimada
espill fet d’aigua lluent
solcant sobre, platejada
farta d’estar al firmament,
cau lluna a xarxa parada;
per ballar molt tendrament.
Dones: l’una enamorada
l’altre n’és la complaent.
Plorosa nit, trasbalsada
no vol mirar ni un moment
per no aigualir l’abraçada
al seu estel més fulgent.
Espock
5 comentaris:
No sé perquè però darrerament volen sortir rimats, encara que amb aquest he intentat sortir del 4x4 tot fregant, de pas amb elegancia, un tema difícil, el lesbic.
Joan.-
hola espock!
T'he llegit al fòrum del nas de la lluna i he vingut cap aquí per felicitar-te, m'han agradat especialment els que has escrit a l'apartat de sonets, genials!
Moltes felicitats, tens una lectora "fixa".
Gràcies quasi tan per llegir com per la valentia d'escriure, al menys sé que hi ha algú al altre costat del vidre.
Espock
Hi ha vida rera el vidre, molt de sentiment i armonia.
Gràcies pels poemes.
Montse
Agraeixo la teva visita Montse, col.lega (picada d'ullet). Rep una abraçada d'aquest aprenent a saber conviure.
Joan.-
Publica un comentari a l'entrada