La poesia no és tan allò que es llegeix sinó quelcom que es percep.
Joan, el present no existeix, només el passat!!!
Moltes vegades penso que només existeix el present, una flama que va cremant bengala deixant només cendra. El futur és finit però lleig fins no hi passa l'espurna.Gràcies per la xerrameca.jajaja Joan.-
A HORA FOSCANTÉs tard, els camins ja no em tempten.I us sé, del verger dins el clos,caiguts, trepitjats en la boira,oh dies, oh fulles, oh flors! Mes passes es tornen furtivescom d'un indecís estranger.Sospiren esopectres de dàliesenmig del foscam ploraner. Al lluny neda un so de campanesque uneix els vivents als caiguts.S'escampa la nit invencible,mar d'illes que són solituds. I em criden el llum a la taulai algun voleiant pensament,la vella cadira malmesai un full de paper malcontent.Absència, Josep Carner
Gràcies per engalanar amb aquest poema i la teva presencia. un petó dos petons... tres, o pot ser n'eren quatre? Joan.-
Publica un comentari a l'entrada
4 comentaris:
Joan, el present no existeix, només el passat!!!
Moltes vegades penso que només existeix el present, una flama que va cremant bengala deixant només cendra. El futur és finit però lleig fins no hi passa l'espurna.
Gràcies per la xerrameca.
jajaja
Joan.-
A HORA FOSCANT
És tard, els camins ja no em tempten.
I us sé, del verger dins el clos,
caiguts, trepitjats en la boira,
oh dies, oh fulles, oh flors!
Mes passes es tornen furtives
com d'un indecís estranger.
Sospiren esopectres de dàlies
enmig del foscam ploraner.
Al lluny neda un so de campanes
que uneix els vivents als caiguts.
S'escampa la nit invencible,
mar d'illes que són solituds.
I em criden el llum a la taula
i algun voleiant pensament,
la vella cadira malmesa
i un full de paper malcontent.
Absència, Josep Carner
Gràcies per engalanar amb aquest poema i la teva presencia.
un petó dos petons... tres, o pot ser n'eren quatre?
Joan.-
Publica un comentari a l'entrada