LA BÚSTIA
Plena de missatge, aquella bústia
nissaga malbaratada d’un manyà,
l’alè del vent i la llum il·lusa
es mossegaven, àvids gossos
de buit per aixoplugar.
Ombregen paraules obtuses,
les escriurà el vell ningú,
donen decalatge de rovell
a un to verd tot amortallat.
No tanca les vergonyes;
a mig estómac
(per digerir la culpa)
un impacient cop de puny.
Més enllà de lletanies
la integritat li escriu cartes
cada cop de més lluny.
Sorgida del seu endins
la veu d’ull guerxo aclucat.
Una cara n’està estesa,
surt un palmell de la boca,
capta almoina, la finestra
a un fonedor apropiat,
per despendres - a morfosi lenta -
del seu bagatge armat.
Espock
5 comentaris:
Surto una mica dels patrons classics tornant a la pròpia descripció, barreigo rimes i mètriques possant la imaginació per bandera. Tot i així la continuo treballant "on line", si algu té quelcom a dir que ho faci o calli per sempre (amb veu de rector)
Joan.-
¿Tu que eres el perro que ladra mucho y siempre esta furioso? o ¿el que no ladra nada?
Es increible la facilidad que tienes para darle la vuelta a las situaciones y hacerte la victima.
Desde que te conozco lo unico que has hecho ha sido ladrar. "Perro ladrador poco mordedor". Te sugeriria que dejaras de ladrar,porque en el caso contrario, me voy a encargar yo misma de tapartela. Por cierto, nunca me gustaron las personas que van de "victimas" por la vida. Las personas como tu, son una perdida de tiempo y energia.
Benvinguda anònim, però t’has equivocat, no parlem de bèsties sinó de bústies (a veure si has tret de polleguera el traductor), tot i així encantat que perdis temps i energia si no és ben bé en les meves lletres sigui en la meva persona. Observo, tens un problema irresolt: et sóc important.
Pel que veig humanament deuries tenir perfil baix, i d’ença poc has degut millorar, tal ho mostra el teu vòmit apoètic. Però es sabut quan algú fa coses sempre ha de haver-hi qui les embruti amb el mateix volum, intensitat, temps i energia. Això no és el paradís i si tampoc hi ha poesia, la morbositat té prou audiència també.
M’agrada, em motivaràs, posant una mica de “bitxo” i dinamisme al blog.
Salutacions cordials. Torna aviat, hi estàs convidada.
Un petó.
Joan.-
¡Voy a acabar contigo!
Tu no sabes hasta donde yo estoy dispuesta a llegar. Vas a querer no haberme conocido. Te lo has buscado tu solo.
Mira Lulú, no en tinc la més remota idea de qui pots ser, però intenta, quan parlis, no esquitxar de saliva.
Publica un comentari a l'entrada