diumenge, de juliol 01, 2007

BOSC

BOSC




Bosc madur entendrit del darrer any
nat pels troncs junts amb qui ha crescut ma vida
restant alguna soca ressorgida,
rebrot en un moment de mal parany

per qui no he volgut ser causa de dany,
tot i portar l’escorça adolorida
per decepcions comeses i sofrida
a daga de qui és va dir un company

Guardo a qui encara no he aimat, tot un clar
perquè ple per l’ombra de la fulla
no em resti dintre cap racó amagat

M'anello a qui em vaig voler vincular
trepitjada feixa, taco d’agulla,
empremta d’una pinassa al costat.


Espock.-

1 comentari:

Laura Dalmau ha dit...

Espock,
Gràcies per recomanar el meu blog dins d’aquest racó amagat de la xarxa... on descobreixes per casualitat paraules sorprenents com els teus poemes.
Pts,
Laura