Deixant enrere aquells que escrivien a ploma i tinter, amb els ulls cremats per la tènue llum d’una llàntia d’oli, dels qui m’agradaria destacar avui, el seu romanticisme. Qui trencava orella i dit, tot repicant sobre diabòlics artefactes que en deien maquines d’escriure. No fa pas tant, no em mireu amb aquestes cares, tots tenim una edat i alguna Olivetti perduda al lloc més empolsat de les golfes. Us en recordeu?
Rebutjant inclòs els propis fulls. Sigueu benvinguts, poetes del segle vint-i-un. Benaventurats els vostres teclats “Made in China”, els nous cafès de tertúlia, ara batejats com a Blocs, Xats i Messenguers, amb setmanaris, pamflets i revistes, per l’art de vareta moderna esdevingudes electròniques. I aquestes biblioteques portàtils anomenades (amb no sé quin idioma forani) Drive-pens.
Bentrobades les xarxes que ens fan el món tan petit i més lliure, que ens donen amb facilitat coneixences interessants; de tan en tan emprenyades per les connexions i empenyen, des la comoditat de casa, a viatjar amb la escriptura, la imaginació i la imatge, tot intercanviant, comunicant-nos amb autors de qualsevol llengua a qualsevol indret planetari.
Una felicitació per les iniciatives, les plataformes, les comunitats, les trobades (ja sé, ara en dieu quedades) Doncs ajuden a coordinar-nos tot solets, sense tutoratges ni interessos empresarials.
La poesia agraeix poder traslladar el bon ofici dels avantpassats, besavis d’una mateixa família; equivocadament titllats de poetes, de fet tindríem que dir’s-hi mestres.
La llengua pròpia també ens agraeix aquestes petites espurnes que ajuden a voleiar la seva flama amb embranzida.
Sigueu benvinguts ciberpoetes de la poetosfera. Som cultura, som poesia, som futur. Hauran de comptar per força amb nosaltres. Tenim molt a dir, hi ha molta feina a fer.
gràcies.
4 comentaris:
Em va encantar el teu discurs, i els poemes, i la trobada, i el dinar, i tot plegat.
Fins al proper cop que ens poguem veure en persona seguirem veient-nos pels mons virtuals.
Un petó molt fort!
Moltes gràcies Eva.
A la poetessa més guapa de la costa est, no la podem defraudar.
Una abraçada i fins aviat!.
joan.-
malgrat sembli impossible, alguns continuem amb la tradició de l'escriptura manual, i compaginem llibres artesans escrits i enquadernats a mà amb blogs i webs... a molta gent li sembla contradictori, a mi em sembla del tot natural: l'existència d'internet no té perquè suposar la fi de l'artesania, que algun dia es valorarà aqui a catalunya com es fa en molts altres països.
M'encanta això de "hauran de comptar per força amb nosaltres". Aixi sia!
Ferran, els escriptors blocaires, pel sol fet d'autoeditar-nos per la xarxa som un colectiu que ens entreguem amb una generositat extrema als demés i a la literatura d'aquest pais.
Ens hem guanyant el dret a formar part d'aquest entramat cultural, al menys tan com el millor autor que hagi venut el millor best seller d'aquest any.
salutaciones
Publica un comentari a l'entrada