TEMPS DE CAMINAR

TEMPS DE CAMINAR
.

Els camins són fets de temps

i de passes sense espera

ambdós, els hem de creuar
pelegrins com minuteres.

.

Si transites algun cop

d’entre dues primaveres,

tria la que és letargia

reposada en un divendres.

.

Et florirà en un moment

just des la primera senda

oberta al març juganer

fins cobreixi la ginesta.

.

Hi trobaràs, potser encara

petjades de meva empremta;

van quedar-se, en són els brots

d’un estim brollat prou tendre.

.

Els camins són fets de temps

quan no tenen volta enrera,

ens transcorren al seu pas

pel bell mig, lluny de voreres.

.

Joan Ubach (Espock.-)

DIÀLEG D’UN INSOMNI

DIÀLEG D’UN INSOMNI

Tinc ganes d’estimar-te

ho sento, però la inquietud
pren de mi la impulsivitat,

i el sincerar-me acapara,
em deixa mig endormiscat
per tu i
l’agulla de la balança

entre l’egoisme del voler
i la timidesa de no molestar-te.

Em barallo amb la por
al teu silenci
(em pot i em calla)
A retrobar-te amb ta parpella clocada,
fen-te dormir, meva nineta

acotxant-te del fred que mai tindràs
doncs oberta et cobreixo amb ma mirada.

Tinc ganes de tornar t’ho a dir,
són tan sols dues paraules,
tindré temps de recordar t’ho
...n’arribaran a ser tantes!
Potser hagués estat millor
no haver-te aimat mai
per estimar-te, per primer cop ara.

Rosego digerint amb serenor
la gelosia al teu somni diferent,
jo en tinc l’ús de fruit d’un
...tu sempre en viuràs un altre.

Se m’escapa un gemec involuntari,
el desig del meu respirar, et llama.
T’hi despertat?

-No, veig dorms encara –
Shhhhhh ! (en veu baixa)
no et vull raptar del teu somni,
però certament, en tindria ganes.


espock .-

PLUGIM

PLUGIM

Per si no t’ho recorden prou
o et cobrís un ombra
de poca fe en tu mateix.
Quan la teva imatge flou,
el fred et nombra
i aquell esperitar ennegreix.

Tens ulls que donen a abril
plugim de llàgrima sincera
ten valors vorejant mil;
i no te’ls creus, punyetera!

I per si t’ho diuen poc
ta bellesa és floranera
no reguis més, no queda lloc
per brotar més primavera.

Joan Ubach (Espock)

FULLARACA

FULLARACA

Tinc gust del teu nom al llavi
és talment un petó constant
jeu a sobre, s’hi amolla tant;
ni ell ni jo volem mai s’acabi.

-ooOoo-

Un cop despert dins el teu ventre
allà al fons en va quedar la son,
ara a diari rodolo el món.
Esperant veure’t, no dormo mentre.

-ooOoo-

Emblanquinades t’he pintat les urpes
amb elles m’esgarrapares el pensament,
les nits en blanc tenen les culpes
de pensar amb tu prou constantment.

-ooOoo-

Sóc el rapsode del teu nom
per estar poema d’un verb tot sol.
Què m’ha passat? diguem tu com
es pot trobar vers en aquest consol.

-ooOoo-

Tinc que contar-te un secret,
l’he sentit del propi cor,
si mai bategués un buf discret
seria esglai d'un sospir d’amor.

Joan Ubach (Espock)

QUATRE DE CINC

QUATRE DE CINC

Amunt!, s’ha d'anar enlaire,
construint rajola humana
entre la terra i el vent,
hem d'abraçar, besant l'aire,
punxant el Déu firmament.

Amunt!, s'ha d'alçar la vista,
el núvol és una cresta
no assolida per ningú,
fem cim, posant l'anxaneta;
de camp base, tots amb tu.

Puja esperit!, pren alçada
veient l'oneig del castell,
batec d'una viva estaca;
de pal, la sàvia en vermell,
senyera, l'estel.lat cel.

Amunt!, llevat de miracles,
desafiant el pes, ben ferms.
Si el pilar es tornés dansa
fora la millor sardana,
que carregada, ...desfem.

espock.-

CANVIAR EL MÓN

CANVIAR EL MÓN

Vaig voler canviar la vida...
em van dir que no podia:
"tot ha de romandre així
quan siguis gran algun dia"
la solució per callar-me
era fer-me canviar a mi.

Ferm, decidí créixer,
em va costar un munt d’anys;
un cop vist tot des de dalt
...de més amunt
em donaren a entendre
"el millor es ser infant"
Torno a posar-me a la cua,
quan ja em tocava el torn
varen dir que no podia,
...i jo volia canviar el món.

No tinc dret a cap sostre
tots som nats com a indigents
per pagar-me el llit
calen tres plats i de postre
tres somnis per cada nit
però només me’n toca un,
els demano a qui sap on
em diuen que no podia
jo volia canviar el món...

Ara ja adulta la lluita
- els savis, ferits de ser vells -
quan el meu fill em pregunta,
(veien t'el defugir de mi)
amb un nus de veu a boca
penso "ell tampoc podrà"
Però dins meu una rebel·lia,
adormida com en tothom
desperta dient-li "endavant, tira!
ara ens toca canviar el món".

espock.

PÈNDOL

PÈNDOL

Trenta-dos,
trenta-u,
cada any és el pas d'un pèndol.
Només m'en queden trenta,
vint-i-nou...


Espock

A CADA PLEC DEL MEU COR

A CADA PLEC DEL MEU COR

Tinc en mi la teva olor
la llençada amb tendresa
el perfum porta el nom
del vestit de ta nuesa.

Em transporta per els cims
i les valls d’una deessa
entra en mi sense permís
quan m’ofega la tristesa
a cada plec del meu cor.

Espock.-

VOLUNTATS

No penso morir de dia
perquè vull, em mati un somni.
Si assassins són els amors
sies tu doncs qui m'adormi

PASSEJANT EL MAR

PASSEJANT EL MAR


Passejant sa falda el mar
em va prendre les petjades
un rapte no va ser, car
n’eren passes regalades.

Begué un tast d’esperit de mi
enxubant la meva imatge.
Jo, un tram del seu onatge
mentre gaudia el camí.

Tots dos d’entre conversa
amb paraules ben salades
ell junt a mi, i jo viceversa
les mullàvem emblavades.

Passejant sa falda el mar
em va prendre les petjades
haver-les perdut tan fa
totes elles n’eren blaves


Joan Ubach (Espock)

LLOP BLAU

LLOP BLAU



Te cor blau amb gust de sal
li surfeija per la vena
el rebuf d’una sirena,
remolí pel vell cabal.

El mar es el gris bassal
i la tristor qui l’emplena,
líquids de cap altre mena
poden guarir d’aquest mal.

Per orella, un cabrestant
nat pel cop d’una galerna
cursa el silenci a llevant.

El seu dia, una llanterna,
l’il·lumina pendulant
entre laments de quaderna.



Espock.-

GALTERES

GALTERES

He gosat diagnostica’ls-hi galteres
encara em puguin portar a la ruïna
per emular ser metge i medicina
tot dirigint expressions tan rastreres.

I és que em treu massa de pollegueres
el polític que no fa camí ni camina
endormiscat des la primera l’alzina
abonada pels miopics sense ulleres.

Baralleu-se amb tot sentiment i cor
sabeu molt bé que us convé, doncs només
la fi és de no posar-se mai d’acord.

Sóc un home eficaç i compromès
prou sé que el meu vot és el seu tresor
i per a mi son fets els que fan pes.


Joan Ubach (Espock)

M'ENAMOREN ELS POETES

M’ENAMOREN ELS POETES

M’enamoren els poetes.
Bé, el que diuen vull dir,
això de posar etiquetes
cadascú en té lliure albir:
Tan senyors com senyoretes,
va millor expressar-ho així?

Detesten morir quasi mai
no són fets de carn ni d’os
jo també ho seria, rai!:
lluny la pell i fora el cos
i au vinga poemes ...carai!

Es nega lo Verdaguer
a donar-se extremunció
i escriu amb tinta d’acer
perquè el forgin en cançó

Aquí la roba de dol
la vesteix ell i cap altre
des de dalt, tal un miracle
apareix en Martí i Pol.

Atrevida i tota mona
amb cert xiuxiueig vocal
Maria Mercè Marçal
molt contenta d’estar dona.

Des el cementiri, Espriu
el sento esclatar amb rialla
em vol dir encara es viu
tot i de pols, ell no calla.

Ve del limbe amb molt delit
porta una rosa als seus llavis
en Salvat Papaseït
el coneixen cecs i savis.

Un cop fora amb molt treball
al mateix nivell de cella
escolto el seny a l’orella
sols me’l donà en Maragall.

Espock

NÀUFRAG

NÀUFRAG


No s’acaba el meu amor,
no sé pas el perquè
s’extravia vida endins
cap on l’enfonsa el destí
dins ses aigües més braves
...pot ser són fetes de tu
o de temps, si fora mel.

No puc retornar l’enyor a platja
mai he estat pilot ni timó,
no en sé de girar barques
quan l’oceà és qui em pren
o la pesca és sempre a xarxa.

Ja sé perquè no s’ofega l’amor,
no és roc per estar enfonsat
és blanc muntat en valls d’aigua.
És el reflexa de mi,
el més pur d’un nàufrag,
nadant les teves onades.

Espock

PRESENTACiÓ

PRESENTACIÓ

Qui sap que sóc i no que semblo,
entre les vestidures
del que vull aparentar.

Qui sap a quin mot contesto
i amb d’altre resto
convenientment determinat.

Per quins set sants em titllen
d’intitllable; i pel casual
allò a comparar-me o rebutjar.

Qui sàpiga que em revolta,
m’explicarà perquè em calma
la senzillesa d’una complexitat.

Tan mateix immers en el contradictori,
continuaré prou bèstia
i profundament humà.

Joan Ubach (Espock)

OLOR

OLOR

Escrita la teva olor
encara a la meva pell,
llàstima no haver estat un poema
...o potser si?

espock.-

DE PECATS

DE PECATS


He tingut temps a la vida
de conèixer molta gent
alguna m'ha estat feta a mida
d'altre, ni la tinc present
engreixant allà on s'oblida.

Però de sobte em ve al cap
una paraula, un somriure
una cançó ha reparat
el record que ja vaig viure
a propòsit d'amistat.

Llavors, em poso en el cos
(continent de tal jornada)
desenterro aquell vell os
després d'una rossegada
cobert de destemps, sigilós,
me'l guardo per altre vegada.

Retorno al avui només
per seguir part d'aquest ban
els llocs, són fets del mai més
i els amics se'n van anant.
Lliures de mi, no han comés
el pecat de fer-se gran.


Joan Ubach (Espock)

"LIDIA"

“LIDIA”

Un bram com de cent mil pseudodimonis
clamaven dos-cents angelets a plaça
contra un animal, eren amenaça;
criminals de suborn i testimonis.

Per esvair malentesos prou erronis,
picaven brau a fons, mascle de raça,
i un mal destre, amb tanta poca traça.
No va estar-li dels dies més idonis.

Crec la reencarnació, sóc monosavi
cada torero mort, toro és de “lídia”,
no passegen pel limbe amb cabriolé.

Els tocarà patir quan tot s’acabi
Doncs qui amb justícia regenta alcaidia
té la “corrida” lligada i “olé”

Joan Ubach (Espock)

PENSAVA QUE M’ESTIMAVES

PENSAVA QUE M’ESTIMAVES


Pensava, ens estimàvem
jugant al joc de l’engany,
deies molt t’importava
jo, “ets d’allò més gran”
fèiem veure el sentiment
bé com rondalla bé cant.

Ara desprès d’aquells mesos
quan les mentires se’n van
veig ambdós coneixíem
de l’amor el seu parany,
preveiem d’aquells deliris
poc de cor i molta sang.

No se d’on sorgir l’entesa
d’un plural o singular.
A bon moment de lucidesa
no ha costat oblidar.

Joan Ubach (Espock)

IMPUNTUALITAT

IMPUNTUALITAT

Per esdevenir puntual
no fa falta cap rellotge
ni altre mena de col·lotge
per justificar un ritual.

És un afer prou gestual
irrespectuós i ferotge
a qui, com a paradoxa,
tens en espera habitual.

Diu bastant de la persona
si reincideix constantment
o ho fa a causa motivada.

Tothom te una mala estona
però en reiterat moment
l'amistat és bufetada.


Joan Ubach