dimecres, de desembre 20, 2006

CINC POMETES


CINC POMETES

Un cop nostra coneixença
en torna letargia dels somnis blaus,
l’efecte de les paraules
emmetzina pomes amb el propi vici;
fan flaire, apeteix i mosseguem.

Espock

2 comentaris:

sinera ha dit...

Ains amic meu... genial la poma, el color... tot.

En aquest matí solejat i joguiner, vinc a llegir i "menjar" dels teus poemes.

Petó!
Montse.

espock ha dit...

Gràcies Montse, bentrobada. Et vec prou contenta amb aquest 7 que encara no pesa gens.