dissabte, de desembre 02, 2006

LA DOBLE POSADA


LA DOBLE POSADA


Hi ha una posada al camí,
trenca el pas a la devesa
pregunteu per la mestressa,
(digues-li de part de mi)

Un got tot just buit de vi
on crema una llàntia encesa,
l’esperit de placidesa
no va voler-me seguir.

A parells ses armes blanques
em van ser ferida i mort,
a temps fet de tendres branques

dues hores, mala sort!.
Dos ulls amb perles estanques
no em lliuraren llur tresor.
Espock

4 comentaris:

espock ha dit...

Acabat de sortir del forn.

Posada, digues-li, llàntia, ses, llur.. he volgut donar un caire vuitcentiste, encara que la estructura és classica de soneti la composició és prou moderna.

s'hem ha possat al cap que l'haig de presentar a algun concurs.

Aprofito per saludar als que tot llegont no diuen res i desitjar.lis bones festes.

espock ha dit...

se'm

fe d'errata...

per cert agraïria que em comentesiu també les faltes ortografiques, ja veieu que no sóc cap llumbrera.

:)

( ._.) (._.) (._. )

Violant ha dit...

D'acord però tots en fem de faltes excepte els filòlegs, és clar:
vuitcentista, l'estructura, clàssica, se m'ha posat, llegint, desitjar-los, comentéssiu, ortogràfiques...
pel que he observat als blocs normalment es cometen moltes faltes ortogràfiques i sobretot quan es fan comentaris (jo també m'incloc).
Una abraçada i felicitats per aquest poema.
A concursar, s'ha dit!!!

espock ha dit...

Moltes gràcies simpàtica, això m’ajudarà a més de esforçar-me una mica per fer-ho bé.