dimarts, de desembre 05, 2006

THAI CHI

THAI CHI

Sento el batec de l'anima
i m’empleno de cel
escoltat pel remor del silenci
moll de gotes de blauvert,
contornejo l’esperit
m’empasso el somriure
palpant les formes de pau
fluides dins la brisa,
perfilat per fines línies d'inspiració.

Se’m fa el volar habitual;
i abocat per la vida
cap la xarxa del destí,
rellisco en caiguda lliure
amb el món per pedrís
allunyant-se avall.

Fins em prengui l’inconscient
o el meu cos esdevingui
el tossut entorn
d’un equilibri en serenor.

Espock

1 comentari:

espock ha dit...

Ve a ser una "divaganza" sobre unes ideies que ja feia massa que volien deixar de ser-ho.