dissabte, de desembre 09, 2006

FLOR D'ESTIU

FLOR D'ESTIU

Ets la flor que fa l'estiu,
Jo sóc el test que t'empara,
banyant el cos, abraçan-te,
éssent mar de ta mirada.

Comprens l'olor d'una nit,
Tot just mai perfumada,
color del crisol d'un desig
una dolçor que m'amarga;
eterna musa d'un capritx,
del so d'onades de tarda;
per tu lleva l'horitzó
d'on creix cada dia l'alba.

Té el teu cor, color de mel
i els pètals són blanques ales
per fer volar imaginacions,
espill d'estrelles rajades.

I ta tija és amarada,
del meu verd de l'esperança.
Ets ja la flor que fa l'estiu,
si tu flor, n’ets Margalida,
i l'estiu teu, sóc encara.

Espock.-

3 comentaris:

espock ha dit...

Torno a rescatar un antic poema dels meu principis farà un parell d’anys l’he tingut de modificar un pel doncs quan torno a rellegir sempre hi ha coses que no m’agraden o que les veig molt verdes, està publicat com d’altres a la comunitat “te regalo la luna” on el meu madrileny amic, poeta i millor narrador Kant em van fe un espai, el meu agraïment des d’aquí per ell i pel seu veinat.
http://elvecinodelcuarto.blogs.terra.es/

Violant ha dit...

Hola Joan, m'ha agradat molt aquest romanç i també celebro que tinguis amics madrilenys. Jo també en tinc algun i potser algun dia ho comantaré al meu bloc.
Una abraçada, romàntic pescador!!!

espock ha dit...

Gràcies Vio, la meva intenció és de posar-les totes, és com fer una paella de vegades et surt més bona o més dolenta amb els mateixos ingredients... mentre no surti una poesia cremada

petonets.