diumenge, de desembre 10, 2006

LA SOGA D’EN JEPET

Es diu del començar de les coses per ser acabades;
la fi doncs n’és, per ella mateixa un principi.

LA SOGA D’EN JEPET

No porta cap soga a la mà
només l’uneix a la vida
la foscor arrossegada d’una figura
de molla de carn
amb el puny fred
de no estrènyer.
Del poc parlar,
el llavi morat.

Calça la lentitud d’un sender
on cada matoll
li mossega l’ombra;
molt de pressa, i, fuig el dia
- queixalada d’espí mòrbid -
per tornar a començar.

Massa humà n’és per morir
i prou difunt per a viure.

Espock

1 comentari:

espock ha dit...

M’endinso amb un experiment, pot ser incomprensiu, però crec que recolzat amb un bon recitat, esdevé quelcom interessant. Es tracta de desplaçar la “i” inicial d’un vers que acostuma a enlletgir bastant posant-la al mig de la pròpia frase (degudament aïllada amb un punt i coma ) entre comes. Espero que en Japet em sàpiga perdonar.
Vaig provar ara farà un parell de mesos quelcom similar amb un sonet en castellà no era la “i” sinó el trencament de la frase per encabir-hi un altre concepte i crec em va donar bastant resultat.

Joan.-