TEMPS ENRRERA
No hi ha rellotges per temps cap enrera
tot l’ho irresolt es perd dins el passat
resta profund al cau ben amagat
com sigilós aguait d’urpa de fera.
Allí, engolit al fons de la quimera
burxa a grapades un món ofuscat,
forma part del vagó descarrilat
dintre sac d’una via sangonera.
Allí va a parar l’ànima i tristesa
forjant amb cura rails d’una gàbia
tanca de solitud, fred i presó.
Allí on sempre m’acull la immaduresa
desfeta quan aquell moment de ràbia
il·lumina foscor amb solució.
Espock.-
1 comentari:
Bé crec que al final l'he arrodonit, potser encara hi resta algun problema sil.làbic. Però temps al temps.
Joan.-
Publica un comentari a l'entrada