GEMMA
Mai he concebut el temps
néixer d’un rellotge d’aigua;
segons regats, gotes de valor;
ni un cor fet parla
al gust d’un sospir clar d’aire,
o un petó d’imprudent destí
amb la gosadia d’il·luminar
qui un dia em va dir pare.
Mai podia figurar els somnis
esclats dins la bombolla
pilosa de brillantor d’argent,
vellut dolç que cobreix,
silenciós, el creixement de la flor
dels nou pètals de febrer.
Mai he imaginat un àngel
perquè t’he vist a tu.
Espock
1 comentari:
Creixen, creixen... com els teus poemes.
Gràcies Joan.
Montse
Publica un comentari a l'entrada