CADASCÚ
Clavats al bell mig de l’ànima
trossos de cristall d’esguard,
són foscos, coneix-ho el vidre
del vitrall que es va esquinçar.
Ferides les meves galtes
d’esgarrinxades de veu
foren trets cap a la orella,
ressorgiren tots d’arreu.
La font no cicatritza
per la humitat del record,
regalima, brot morat
des del sangtraït del cor.
Ara ambdós a diferent vida,
com vivint en sengles móns,
tot i el pedaç l’un de l’altre
restat dins i ben al fons.
Espock
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada